Com ella

Títol: Com ella
Autor: Anne Sexton
Editorial: Proa
Col·lecció: Els llibres de l’óssa menor
Pàgines: 312
ISBN: 978-84-7588-225-3
Preu: 23,50€

Abans de llegir Com ella no coneixia l’Anne Sexton -les meves mancances pel que fa a la poesia nordamericana són, més que llacunes, oceans-, de manera que aquest recull a càrrec de la Montserrat Abelló em va semblar interessant i gairebé necessari.

M’he trobat amb una autora de la segona meitat del segle XX (es va treure la vida l’any 74) que és, senzillament, colpidora. Si ho penso bé, seria més precís dir-vos que m’ha semblat una veu inquietant. Quan deixava el llibre per posar-me a fer qualsevol altra cosa, tot el que els ulls de l’Anne Sexton van veure, tot el que la seva màquina d’escriure va posar negre sobre blanc, m’anava acompanyant com una llarga ombra.

Els seus poemes no parlen de flors i violes, no. Ella aborda la bogeria, l’abandonament, Déu, la solitud, la mort… però també la masturbació, la menstruació, la condició de dona, el rol de mare i la relació amb els fills… Tot amb un to opressiu i claustrofòbic; les repeticions, l’absència de rima (la traducció ve acompanyada de l’original) i la mètrica trencada contribueixen a fer-nos ofegar en un ambient que ella va patir fins a no poder més.

Però si rellegeixo el que us he escrit em sembla que no he posat prou de manifest que l’obra m’ha agradat molt. No us diré que sigui la mena de llibre que portes al bus i et fa distreure’t de parada… si busqueu això, aquí no toca. Ara bé, si del que teniu ganes és d’una tardor per a la reflexió, no us deixeu passar Com ella. Us deixo la darrera estrofa d’un poema anomenat Paraules, veureu perquè us dic que no el deixeu passar… no ho trobeu magnífic?

Però tracto de tenir-ne cura
i ser gentil amb elles.
Ous i paraules s’han de tractar amb cura.
Un cop es trenquen són coses
impossibles d’adobar.

2 pensaments a “Com ella

  1. Cèsar

    Ostres, Montse! Quin llibre més interessant, profund i aspre que sembla aquest Com ella. Ni que sigui per les temàtiques que enumeres ja tinc ganes de llegir-ho.
    Això de comentar llibres online a vegades té casualitats inesperades. Avui mateix l’amic Isidore i tu heu coincidit en fer referència de les dues mateixes poetes indirectament, l’Anne Sexton i la Montserrat Abelló. Sempre ens quedarà la paraula i si és en forma de poesia, millor. Hi ha una cançó que diu: “menos mal que con los rifles no se matan las palabras”.

  2. Montserrat Brau Autor de l'entrada

    Cèsar, tenir coses en comú amb l’Isidore és sempre una garantia… el Bibarnabloc també és finalista, eh? sort que no és en la mateixa categoria, perquè si no no tindríem res a fer!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *