Desolacions de David Vann… això sí que és la nit fosca de l’ànima!

Títol: Desolacions
Autor: David Vann
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 264
ISBN: 978-84-9787-735-0
Preu: 21,90€

Desolacions és la segona novel·la que em llegeixo d’en David Vann (vegeu Sukkwan Island…) i m’ha impressionat igual o més que l’anterior. Si en aquella eren un pare i un fill els protagonistes gairebé únics, aquí tenim una obra més coral. Tot i que els grans actors són un matrimoni madur -la Irene i en Gary-, hi trobem també la Rhoda -la filla- i en Jim -el promès, carregat de duros perquè és el dentista del poble- i en Mark i els seus amics marginals. Al seu voltant hi ha encara un petit grup de persones que tenen el seu interès, perquè serveixen per desencadenar inflexions en la trama -penso ara mateix en la Monique, una noieta que farà “obrir horitzons” a la vida d’en Jim, per exemple, però també hi ha un reputat metge de ciutat, els amics del Mark, la mare de la Irene…

La vida de les plantes era com la dels humans, plena de lluita i dominació, de pèrdua i de somnis que no es realitzaven mai o que ho feien molt breument. I allò era el pitjor, tenir una cosa i acte seguit no tenir-la, sens dubte allò era el pitjor de tot amb diferència.

David Vann és un artista en aquesta mena de retrats humans, plens de lluita, dominació, pèrdua, somnis que no es realitzen mai… i, en conseqüència, en tragèdies crues, sense melodrama, sense llagrimeta. Tomba per knock-out el lector gràcies a un directe enmig de l’estómac. Així. Pam! Ja està. En menys de tres-centes pàgines t’ha deixat sense defenses en un ring envoltat del fred i el gel d’Alaska.

Perquè si l’ús dels secundaris és mesurat, a gotetes, no passa el mateix amb Alaska, que és el gran torrent d’influència en la trama. El fred, la pluja, el vent, els boscos, els animals feréstecs, el color de la llum… tot es conjumina perquè els pobres humans només puguin anar cap a on van: la tempesta de desafecció.

Si ja vau llegir Sukkwan Island i us vau quedar amb ganes de més, estic convençuda que Desolacions us plaurà molt. Tanmateix, encara veig més clar el consell si no heu llegit mai aquest guanyador del Premi Llibreter: feu-ho ara. Us glaçarà l’ànima.

7 pensaments a “Desolacions de David Vann… això sí que és la nit fosca de l’ànima!

  1. lia

    Montse, mes que un comentari de l´obra escrita ara vull fer una mica de Jordi Gonzalez, es a dir, liar-la una mica, nomès que una miqueta i prou, eh?

    Ahir va sortir publicat a la premsa que aquest autor, dins de la seva propia familia a assistit a 5 suiccidis i a 1 assassinat. Això no es conya que es veridic. Al tanto, eh?
    Qui li feia l¨entrevista li pregunta: Voste ha utilitzat per escriure els seus llibres la seva experiencia personal?
    I el Sr. Vann respon amb una honestitat a prova de bombes que sí que sí, i que ademès fer-ho d´aquesta manera li ha anat d´allò mes be, que li ha fet un gran servei, i que graciès a això, ha pogut prescindir del servei de professionals dedicats al que seria el tractament de la closca, bàsicament. En fí, es lògic que quan es llegeixen llibres d´aques autor ens agafi una mica de por no??

  2. lia

    Montse Brau: com continuis parlant tant bè d´aquest autor, els teus incondicionals, entre els quals hi soc jo mateixa, començarem a pensar que estàs molt mes sonada del que pensavem de bon principi.
    Tens raò, Montse. Aquest home escriu molt be. Tan be que fa por. I encara fa mes por quan savem de bona tinta que s´inspira en fets reals!!! uiiiiiii, mama, poooor….

  3. Montserrat Brau Autor de l'entrada

    Lia, quan he llegit això del Jordi González he estat a punt d’esborrar el comentari 🙂
    Tens raó que això de “fer caixa” amb els cadàvers que tens a la nissaga no sembla massa ètic, no… però mira, benvinguda aquesta vida tan bèstia si ha germinat amb tan bons llibres!
    Gràcies per encendre el debat literari, Lia! és molt interessant això de posar en comú punts de vista “entre nosaltres”!!

  4. Cèsar

    Lia… que la lies (ho sento, no m’he pogut estar, de bon rotllo, eh?, hehehe). Trobo que el fet d’utilitzar experiències familiars per escriure una novel·la és un recurs que es dóna a la literatura des dels seus inicis, no? I, òbviament, aquestes experiències poden se de diferent naturalesa, en aquest cas del David Vann tràgiques.
    I penso que les novel·les del David Vann no fan por, en tot cas et fan reflexionar sobre la condició humana, com és el cas de Desolacions, que actualment m’estic llegint, i que he trobat que a partir de la pàgina 213 comences a entendre o, si més no, a intuir -com diria per partida doble el Quim Monzó- el perquè de tot plegat o la magnitud de la tragèdia.
    M’està agradant molt aquesta novel·la, Montse, molt, moltíssim!

  5. Montserrat Brau Autor de l'entrada

    Cèsar, de debò que t’agrada molt!? menys mal perquè, tenint en compte que una mica més i te n’expico el final, estava amoïnada… Ja ens diràs què tal amb més detall, eh? Jo la vaig trobar inquietant com poques… bé, com l’anterior com a mínim!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *