Dues vides, de Joan Piqué

Títol: Dues vides
Autor: Joan Piqué
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-2976-862-6
Preu: 21,50€

Hola Nosaltres!

A la feina, quan estem dinant, a part dels tàpers, els companys hi aportem conversa. Hi ha dos temes principals: el futbol (que dóna de sí fins a límits insospitats) i, sobretot, les sèries de televisió. Des de Game of Thrones i Fringe fins a Polseres Vermelles i El Barco, passant per How I met your mother i Sex and the city, tot hi té cabuda. Tothom està enganxat a una o altra, sigui americana o feta aquí.

Això que us explico té molta relació amb el llibre que acabo de llegir (què dic, llegir… devorar!): Dues vides, de Joan Piqué. A mig camí entre el thriller i el melodrama i amb un ritme infecciós, explica la història d’en Marc Serra, un enginyer que, després de tancar un tracte fabulós amb una empresa americana, queda amnèsic total, perdent la seva identitat catalana i trobant-ne una de nova als Estats Units. Després haurà de conciliar aquests dos móns: Catalunya i els Estats Units.

Durant 4 dies, les estones que podia les he dedicat a llegir, ja que volia saber què els passava als personatges. Hi ha de tot: bons molt bons que només pateixen desgràcies, com els personatges d’El cor de la ciutat; un dolent molt dolent, com el JR de Dallas; intrigues empresarials, com a La Riera; relacions sanes i no tant sanes, com a Grey’s Anatomy; i sobretot l’ànsia de continuar llegint per saber què passa com a Lost!

En fi, si us agraden les sèries, amb el seu ritme i el “què passarà?” sempre present, aquest és un llibre per vosaltres!

Acabaré parafrasejant (lliurement) John “Hannibal” Smith de The A-Team… m’encanta que els llibres surtin bé!

10 pensaments a “Dues vides, de Joan Piqué

  1. Montserrat Brau

    FX, he rigut molt llegint el teu comentari, per això que t’agrada que els llibres surtin bé! A jutjar per les imatges que vaig veure de la presentació, amb el Gerard Piqué i la Shakira, sembla que sí que ha sortit bé, tot plegat, oi? Famosos a banda, està molt bé que tinguem escriptors de thrillers de casa nostra, eh? Semblava que això era patrimoni dels nordamericans i ja fa temps que es llegeixen bones novel·les escrites en llengua catalana. Que bé que ens n’hagis parlat!!

  2. F.X

    Hola!
    Gràcies pel comentari! Efectivament, Montse, aquí a Catalunya es fa cultura de primera qualitat que no té res d’envejar als nordamericans. I ens ho hem de creure! 🙂

  3. Montse Hill

    Em van regalar el llibre de Joan Piqué el dia de Reis i me l’he llegit en dos dies!!! La veritat és que el principi vaig pensar: “Bé, me’l llegiré però el que diu el seu fill que enganxa deu ser marketing!” i la veritat és que no! t’enganxa des del principi i teniu tota la raó! ahir vaig acabar-lo a les dues de la nit! el recomano!

  4. Montserrat Brau

    Montse, això sí que és lectura ràpida, ràpida, eh? M’alegra molt que hagis coincidit amb l’opinió de “nosaltres”! Més que res perquè sap greu si llegeixes un llibre pensant que t’agradarà i al final et quedes descontent… En aquest cas, doncs, és una alegria que els Reis l’encertessin!!! T’esperem amb més comentaris, i més llargs si vols, a nosaltresllegim@clickart.cat

  5. M Pons T

    A mi m’ha passat el mateix. El vaig agafar d’una biblioteca i vaig pensar, ja veurem… En un dia me l’he llegit. Es veritat que enganxa molt. La trama és molt intrigant i serà un dels llibres que recomanaré a qualsevol persona que li agradi llegir. Excel·lent!!

  6. parroth

    Amics, ho sento no tinc accents!
    Jo discrepo de vosaltres ho sento molt, la veritat, es un llibre basic, simple i sembla un matxembrat estil urdangarin d’altres llibres. Si la nostre cultura catalana i novela negre depen d’aquest llibre “apaga i vamonos”. Jo intento llegir en bones epoques 3-4 llibres al mes. He vist personatjes buits i el final fot cagarel.la. De totes maneres lo importatnt es llegir-ho tot. Salutacions desde xile.

  7. parroth

    Si podeu “Les torres de L’oblit” de Turner us agradarà. Per cert és cert que el Piqué prepara un segon llibre???? Déu meu!! Salutacions desde Parral, Xile

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *