El vestit gris, d’Andrea Camilleri. Per llegir sense parar

Títol: El vestit gris
Autor: Andrea Camilleri
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 160
ISBN: 978-84-2976-832-9
Preu: 16€

La Fita s’ha llegit El vestit gris,  el 25è títol que publica a Grup62 l’Andrea Camilleri, i ens l’explica a can Nosaltres. Es veu que enganxa molt!

Som davant d’una nova novel·la d’en Camilleri, aquesta vegada, però, sense en Montalbano i tots els altres. Com diu l’autor “és una historia conjugal, una història d’amor i mort en l’àmbit d’una parella”.

I el gat vell d’en Camilleri ens agafa discretament de la mà i ens va portant, sense que puguem deseixir-nos-en, per la història i ens va fent sentir la veu de l’home que s’acaba de jubilar, que ha de “repensar” la seva vida i que comença a repassar-la.

Un home que, després de quedar-se vidu, troba una dona, també vídua, de gran bellesa i atractiu, una mica misteriosa i amb qui s’hi casa. Molt aviat descobrirà la doble vida que manté i l’existència i presència constant dels seus amants, més joves i atractius que ell. Malgrat tot, l’accepta, l’estima i la manté al seu costat. Una dona que en moments determinats es posa el vestit jaqueta gris…

L’argument està servit. La localització ja la podeu suposar tractant-se d’en Camilleri: Sicília. I en aquest cas Palerm i el món dels bancs i els negocis. Sobrevolant el paisatge, l’inevitable món de la màfia amb el seu llenguatge ambigu, metafòric i enganyós.

L’engany. Un dels temes preferits de l’autor. Aquí, la dona que enganya el marit i el marit que enganya la dona, fent veure que no s’adona de l’engany continuat… i així els personatges sembla que són enganyadors per naturalesa i això els pot precipitar, fins i tot, a l’autoengany. ¿La novel·la és una història d’amor com diu l’autor o ell també ens enganya?

Llegiu-la i ho sabreu. Us aviso: si la comenceu, la llegireu d’una tirada. A mí m’ha passat. No us enganyo!

Autor: Nosaltresllegim.cat

Sóc en Martí Bou, l'administrador i editor del Nosaltresllegim.cat - Sóc periodista de formació i vaig estudiar a l'escola Nausica, a l'institut Montserrat i a Blanquerna. Com us heu quedat? Doncs jo m'he quedat amb una feina fantàstica, que és la de portar el Nosaltres! I vosaltres, llegiu? Sigueu part del Nosaltres!

5 respostes a «El vestit gris, d’Andrea Camilleri. Per llegir sense parar»

  1. Fita, la novel·la negra no m’acaba de fer el pes, però aquesta que ens portes potser sí que pot ser “la meva primera Camilleri”… veig que aquí hi ha més conflicte personal i menys “suspense”, la qual cosa m’interessa molt en un llibre. Una bona oportunitat per conèixer l’autor, doncs. Moltes gràcies per una ressenya tan xula!!! Ah, i pel verb “deseixir-se”, que també desconeixia 🙂

  2. Vet aquí una altre novel·la que tindrà força èxit.
    Estic convençut que no ens enganyes amb la teva recomanació i que, de fet, ens treurà les lleganyes de cop si encetem el llibre després d’alguna migdiada, hehehe.

  3. He llegit le resenya que has fet del llibre del Camilleri “EL VESTIT GRIS” i estic del tot d’acord amb tu, es una bona historia que enganxa des de les primeres ratlles.
    Hi trobem enganys, mentides, frustacions, mafia. no hi falta de res, la vaig llegir d’una tirada.
    PAPI

  4. Jordi, PAPI, moltes gràcies pels vostres comentaris! Això de les lleganyes a l’estiu m’ha fet pensar que, particularment, la lectura a l’estiu em serveix per desvetllar-me a mitja tarda i a l’hivern per fer-me venir la son… Quina desgràcia, la vida del pencaire!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *