L’home de la maleta

Títol: L’home de la maleta
Autor: Ramon Solsona
Editorial: Proa
Col•lecció: A tot vent
Pàgines: 296
ISBN: 978-84-7588-220-8
Preu: 20 €

Si no saps que llamàntol vol dir “llop pantera” o què és un “sopar de putes” és perquè no escoltes “La paraula del dia”, la col·laboració diària de Ramon Solsona al programa “El món a RAC1”.

Ramon Solsona, periodista i filòleg, és un expert a l’hora de capbussar-se a la recerca de l’origen etimològic d’un mot o de recuperar expressions col·loquials de determinades zones o èpoques.

A L’home de la maleta, guardonada amb el Premi Sant Jordi 2010, l’autor dóna veu a Venerando Mallons Cachaldora, un avi rondinaire i un xic tronera que ens explica de viva veu la seva vida i com, un cop vidu, decideix vendre el seu pis i viure la resta dels seus dies fent la ronda, un mes cada torn, a casa de cadascuna de les seves tres filles.

I quan Ramon Solsona decideix donar veu al seu protagonista ho fa en un sentit literal perquè la novel·la, sempre en primera persona, sembla una transcripció de la parla de molts dels nostres avis en un català que, no és que no sigui normatiu, és que gairebé podríem dir-ne prenormatiu. Així, la novel·la està escrita en un català ple de barbarismes, d’”allavontes” i “quansevulgues”, de “delaguard” i d’“hasta demà”, i és també curull d’expressions i dites recuperades de la parla dels pobles i barris, alguna de les quals us confesso que m’ha arrencat un somrís perquè estava convençut que eren exclusives de casa meva.

Per mi aquest és l’encert més gran del llibre. Recuperar aquesta parla i transcriure-la en una novel·la no és feina fàcil i Ramon Solsona, gràcies al seu coneixement i treball de fa temps, se’n surt de forma lloable. Tot i ser un gran encert també pot resultar perillós: per moments pot passar que l’obsessió per la forma no permeti desenvolupar (o potser apreciar) bé el contingut.

En aquest sentit, la itinerància entre tres models de família ben diferents serveix per fer un retrat, potser una mica tòpic, de les diferents accepcions que el mot família contempla avui dia i que fa trontollar els esquemes mentals del protagonista.

Més encertats em semblen els passatges biogràfics on, en un nou exercici d’estil, l’autor ens proposa llegir la biografia escrita pel mateix Venerando i revisada pel seu gendre. En un estil senzill, una mica irregular i aquesta vegada ortogràficament ortodox, Venerando ens explica com va néixer l’any 1932 i, abandonat a la porta de l’església de Sant Felip Neri, va créixer a la Casa de la Caritat de Barcelona sense gaire amor i amb l’estigma que suposava ser orfe en una època, la de la postguerra, que ens anirà retratant, a poc a poc, entre anècdotes i lletres de cançons d’envelat.

Per cert, un “sopar de putes” és un pica-pica, un sopar informal, ràpid i sense gaire preparació.

Aquí teniu el primer capítol en pdf, i un vídeo on Ramon Solsona ens explica L’home de la maleta:

10 pensaments a “L’home de la maleta

  1. Montserrat Brau

    Cristina, aquest llibre és dels que em miro per la tele sempre que fan l’anunci! quan vaig veure el que havia fet l’autor amb el llenguatge em va semblar molt interessant. A veure si cau per Sant Jordi!!!

  2. Jordi Príncep

    Aquest és el llibre que, a casa, em van regalar per Sant Jordi. Ara me l’estic llegint i m’ho estic passant molt bé amb les cuites del Venerando.

  3. Retroenllaç: L’home de la maleta « Un racó per llegir

  4. Retroenllaç: L’home de la maleta. Ramon Solsona « Viu i llegeix

  5. Retroenllaç: AGENDA DESEMBRE 2.011 « Biblioteca de Moià

  6. Teresa Bigordà

    Estic cercant nova lectura al Nosaltres i en la mesura que veig llibres que he llegit em venen ganes de deixar un comentari. Vaig llegir “l’Home de la maleta” aquest estiu i m’ho vaig passar la mar de bé. Em sento identificada en moltes de les situacions que el protagonista descriu. M’ha fet recordar les orquestres de Festa Major del meu poble quan era petita i molts dels barbarismes que s’utilitzen en el llibre també es feien servir sovint i encara ara sorgeixen de forma natural. També he de dir que aquest llibre m’ha fet reflexionar sobre les relacions de pares a fills.

  7. Montserrat Brau

    Teresa, aquesta frase “Estic cercant nova lectura al Nosaltres i en la mesura que veig llibres que he llegit em venen ganes de deixar un comentari.” em fa feliç com un anís!!! 🙂
    Que aquest bloc que anem fent entre tots amb tantes ganes serveixi perquè els lectors hi busquin què llegir és la millor recompensa! I t’ho dic amb la mà al cor, eh?? Moltes gràcies!!

  8. Retroenllaç: L’Home de la maleta | Tallers oberts de català

  9. Dr. Pere Santandreu

    L’home de la maleta, de Ramon Solsona, és un llibre excel·lent. No només per la recerca del llenguatge que fa, que dóna uns resultats molt rics, molt ben integrats en la novel·la, sinó més aviat per la creació d’un personatge ja gran que conta sense edulcorar ni mitificar una infantesa i joventut de misèria i abandó, i també una vellesa agra on la soledat és l’única companyia que li va quedant. Un personatge fantasiós que es dibuixa a si mateix una vida que hauria pogut ser d’una altra manera; un home que no necessita gairebé res (un rellotge p.e.), perquè valora uns béns que no són materials (l’amistat, l’estimació de la seva família, conèixer els seus orígens). Us recomano la lectura d’aquest llibre. Per a mi ha estat tota una descoberta, que m’ha reportat molt de plaer.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *