Comentaris a: “La caçadora de cossos” no us deixarà “ni freds ni calents”… bé, una de les dues coses potser sí!

Per: Montserrat Brau

Montserrat Brau — Sun, 21 Oct 2012 21:24:24 +0000

Manuel, veig que, com a mínim, m’imagino que al seu parer sí que la vaig encertar en el títol, perquè és evident que indiferent no l’ha deixat la novel·la…

Per: Manuel Navarra

Manuel Navarra — Fri, 19 Oct 2012 14:58:53 +0000

Miri, li reconec el valor de la disjunció però li nego la base de la primera suposició (“novel·la transgressora”). Per a mi, no és subjecte de comentari segons l’abast ideològic de la paraula.

Per: Montserrat Brau

Montserrat Brau — Fri, 19 Oct 2012 12:32:38 +0000

Hola Manuel,
Per al·lusions…
El que jo dic no és que sigui transgressora. Si et fixes, la frase és “no sé si us he de comentar que és una novel·la transgressora, dura, crua i explícita sexualment o bé que estem davant d’una versió de la Ventafocs a la moderna, relatada amb tots els ets i uts”. No sé si “transgressora” o “ventafocs”… en el comentari no dono resposta a aquesta elecció, perquè espero que sigui el lector qui la faci.

Per: Manuel Navarra

Manuel Navarra — Fri, 19 Oct 2012 09:26:12 +0000

L’autora de l’article diu que la novel·la és transgressora?…però si acaba valorant les relacions sexuals “amb tendresa”!!! La novel.la toca el tema de pigmalió (aprenentatge amb la figura de l’escriptor) i narra la transformació de la protagonista sobre les seves relacions amb els homes i el sexe. I la narradora fa una tria “moral” sobre aquestes relacions i dóna per millor una relació amb sentiments… amb tendresa…això és una transgressió?

Per: Montserrat Brau

Montserrat Brau — Sun, 05 Jun 2011 17:24:54 +0000

Geòrgia, ja tinc ganes de saber què en penses!! L’autora sembla molt propera, oi? Quina sort haver-la coneguda!!

Per: Geòrgia

Geòrgia — Sun, 05 Jun 2011 14:50:09 +0000

La Najat va venir el mes passat a la Casa Irla de Sant Feliu de Guíxols a fer la presentació d’aquesta novel·la… i ens va dir clarament que tracta de sexe i sexualitat femenina.
És una història que parla d’una dona que comença tinguent sexe perquè sí, amb qualsevol, a qualsevol hora, (d’aquí el nom de “caçadora de cossos”) i que, de mica en mica, ella se n’adona que no és ben bé això el que ella vol, que no sap per quin motiu ho fa, sinó que simplement ho fa. És a la segona part – com bé has dit Montse, hi ha dues parts ben diferenciades -, comença a pensar en l’amor, en els sentiments, amb el sexe amb amor, en sentir-se estimada, respectada, etc.
No he tingut el plaer de llegir-la encara, però ja us en faré 5 cèntims més endavant.