La devoció del sospitós X, de Keigo Higashino

Títol: La devoció del sospitós X
Autor: Keigo Higashino
Editorial: Ediciones B
Pàgines: 311
ISBN: 978-84-666-4914-8

Quin seria el traspàs, el canvi, el tema més escaient per triar un llibre, després d’haver llegit el Jo confesso i Les veus del Pamano del Jaume Cabré, eh? A veure, que algú aixequi el dit i me n’aconselli un, perquè nois, noies, amics, fa de molt, molt mal triar, de veritat.

El cas és que un bon amic em va regalar aquesta novel·la, amb la qual cosa el fet de triar, la decisió, no va ser pas meva. Em va venir imposada. Això sí, amb tot l’afecte del món.

Al principi, què voleu que us digui, la veritat és que ni fred ni calor, però mica en mica m’he anat endinsant dins d’aquest llibre i m’ha agradat poder-ho fer i, a més, gaudir-ho.

L’autor té un estil lent, depurat, mortificador. Segons com sembla que totes les cartes estan sobre la taula però de sobte canvia el joc. I una de dos: o bé fa trampes o algú juga al pòquer com un autèntic mestre.

Ens narra una història d’amor, de mort, de física i matemàtiques del més alt nivell. Es pot matar per amor? Es pot morir d’amor? Es pot continuar endavant sentint-se brut, fals i miserable per dins?

Si voleu esbrinar-ho ja ho sabeu: quina és la devoció del sospitós X????

3 respostes a «La devoció del sospitós X, de Keigo Higashino»

  1. Lia, estic amb tu, les novel·les del Cabré són una espècie de “non plus ultra”… en parlarem abans de Nadal, d’aquesta experiència teva; l’elecció japonesa, certament, és un canvi d’aires! Gràcies per comentar-nos-la!

  2. Doncs jo, després d’empassar-me (i rellegir tot seguit, i anant endavant i endarrera) el Jo confesso i Les veus del Pamano, i també degut a un regal, em vaig endinsar en 1Q84, del famós Murakami, de qui no havia llegit res encara i en tenia ganes. Déu n’hi do, més de 1200 pàgines amb una barreja de realitat i fantasia molt ben aconseguida, i que m’ha tingut enganxat vàries setmanes. Ho he rellegit dues vegades, una linealment, i una altra per capítols alternats, ja veureu per què. També ho he trobat molt bo, a nivell, certament. Altament recomanat. En comentar que l’havia llegit, algú em va recomanar aquest del sospitós X, que sembla que és més famós al Japó que no el Murakami. Espero amb delit l’ocasió de llegir-lo (però primer l’he de comprar :-).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *