La lliçó de l’Última lliçó de Joan Solà

Títol: L’última lliçó
Autor: Joan Solà
Editorial: Editorial Empúries
Col·lecció: Biblioteca Universal Empúries
Pàgines: 160
ISBN: 978-84-9787-681-0
Preu: 17€

En Lluís-Emili s’ha llegit L’última lliçó de Joan Solà i ens en fa la ressenya. Lliçons d’un mestre de Llengua i País.

Llegir L’última lliçó de Joan Solà m’ha deixat el cor encongit. Anit sentia la veu de Jordi Vendrell en un programa que recordava els deu anys de la seva mort. Avui m’he acabat el llibre de (o sobre) Joan Solà. Personatges ben diferents de professió però units per un fil de fidelitat al País i la llengua que, a mi, me’ls fa semblants.

No hi ha dret. Quan tants immorals semblen immortals anem perdent abans d’hora els que no s’haurien de morir.

Anem al llibre. Per començar haig de manifestar la sorpresa de trobar-me amb una barreja d’escrits, diguem-ne cívics, amb d’altres d’un contingut i forma tan tècnics que costen de pair per un lector interessat, i molt, per la llengua catalana com ara jo però molt lluny de l’erudició.

Admeto que no es poden destriar aquests dos vessants de la personalitat de Joan Solà. ¿Com parlaríeu de Pau Casals sense parlar de música? El problema és meu, però ha estat un greu problema, per mi, entrar en els capitols centrals dedicats a temes sintàctics.

Els cívics, en canvi, tot i que els coneixia per la difusió que van tenir als mitjans de comunicació amb els quals m’informava quan van ser publicats, m’han tornat a deixar esmaperdut.

El poema final, en canvi, el desconexia. ¡Que bo que és de fons i de forma!

I si us plau, llegiu el clam de Joan Solà per la seva (nostra) llengua i per la seva (nostra) dignitat política. Llegiu-lo i poseu fil a l’agulla.

I els miserables deixeu la misèria. Deixeu de llepar l’aspra mà que ens ha fermat des de tant temps al fang.
Arrisqueu-vos d’un cop a ser qui som.

3 pensaments a “La lliçó de l’Última lliçó de Joan Solà

  1. Jordi Príncep

    Fins i tot alguns lingüistes recriminaven a Joan Solà que els seus escrits sobre normativa de la llengua eren un xic massa espesos per als profans.
    D’altra manera, com tu ben bé dius, els seus escrits més socials o polítics són força més entenedors i assequibles.

  2. Montserrat Brau

    Lluís-Emili, tot i que vaig assistit¡r a classes a la UB durant 5 anys mai no vaig tenir la sort que en Joan Solà em fes classe… Tinc ganes de llegir aquest llibre i, especialment, aquesta part dedicada a la lingüística que comenteu!! Un estiu de sintaxi pot ser un gran estiu!! 😉 Gràcies per portar-nos llibres de persones sàvies al Nosaltres!!!

  3. Montserrat Brau

    Lluís-Emili, Jordi, finalment no va ser un estiu de sintaxi però si que ha estat un inici de tardor amb aquest tema… He de dir que entenc perfectament els vostres comentaris: una mica densos sí que ho són, els textos de Carles Riba. Val a dir que l’Odissea del Riba ja n’és, d’espessa… En qualsevol cas, m’ha semblat molt interessant el apartat dedicat a la “Construcció d’una sintaxi normativa”… ah, com m’agrada el per/per a i com em fa patir!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *