Promet-me que seràs lliure… i que menjarem crema cremada

Títol: Promet-me que seràs lliure
Autor: Jordi Molist
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [880]
Pàgines: 784
ISBN: 978-84-6641-375-6
Preu: 22,50 €

Amics Nosaltres, demà a la nit celebrarem Sant Josep. Sí, ja sé que la data oficial és dissabte, però posar d’acord els germans no sempre és fàcil…

Bé, aquest no és lloc de parlar de com fem la crema -és una llàstima que no es pugui fer amb la Lékué, perquè podríem tenir tema, eh?-, sinó de llibres i és precisament per això que us explico tot aquest preàmbul sobre Sant Josep. Com que hi ha convidada, ahir vaig  passar per la llibreria per tenir un detall amb mon pare. Descartats els llibres del Barça, perquè fins que no haguem guanyat la Champions val més no alterar-li el cor, he optat per la novel·la històrica. Les prestatgeries en van plenes, perquè sembla que aquest gènere torna a estar de moda (si és que havia deixat d’estar-ne). Després de badar una bona estona, finalment vaig decantar-me per Promet-me que seràs lliure, la novetat d’en Jordi Molist.

Em va cridar l’atenció el subtítol: de Llafranc a Roma passant per Barcelona: el viatge del fill d’un pescador cap a la llibertat. Com que Llafranc li agrada, em vaig engrescar a llegir la contra Un relat acuradament documentat que ens parla de l’amor, la venjança, la por, el coratge i els llibres. No hi falta de res per ser un llibre ben entretingut, oi? I sense assassinats per resoldre (a mon pare no li agrada gens, la novel·la negra)!!

Bé, doncs, vaig demanar que me l’emboliquessin ben maco (entre nosaltres, vaig haver de comprar paper i embolicar-lo després a casa perquè massa maco no va quedar) i ara només falta que la néta hi afegeixi un dibuixet perquè quedi rodó. Ja no crec que quedi tan bé el seu comentari. Més ben dit, ni bé ni malament, perquè segur que no el farà… Així doncs, si algú de nosaltres se l’acaba llegint, que ens ho expliqui, eh?

Per cert, teniu pensat celebrar Sant Josep amb regalets o amb crema (o amb totes dues coses)? Regalareu algun llibre? La fareu amb ou o de sobre?

7 pensaments a “Promet-me que seràs lliure… i que menjarem crema cremada

  1. Cèsar

    Montse, aquest llibre no paren de demanar-lo a la biblioteca, segur que serà un èxit de vendes.
    Per Sant Josep, coincideix que és l’aniversari de la meva mare i l’he regalat una novel·la de l’Elvira Lindo, Una palabra tuya.

  2. comunicadora

    Montse, gran decisió! Segur que li agradarà. El llibre no només explica una història d’una manera àgil, et capbussa de ple al segle XV. Sense adonar-te’n vas aprenent i avançant la lectura. No decebràs al teu pare!

  3. Montserrat Brau Autor de l'entrada

    Cèsar, si arribo a pensar en això de la Biblio, li demano en préstec, li poso el carnet de punt de llibre i quan acabi que el torni, jejeje… Peer cert, això de la mare és trampa!! 🙂
    Comunicadora, moltes gràcies pels ànims, perquè després que el pobre estigui invertint la pensió en cromos de la lliga per a la néta, a veure si apareix el Messi, si no li agradés el llibre em quedaria planxada. Ja te’n diré el què.

  4. Jordi

    Quines coincidències!!1
    Jo també tinc una bona amistat a la biblioteca del meu poble, el meu pare es diu Josep, per Sant Josep ens van reunir els germans amb els pares i al meu pare també li agrada Llafranc.
    En el dinar familiar vam parlar d’aquest llibre. Ara, l’estic llegint (me l’han deixat nou de trinca a la biblio) hehehhe.

    Montserrat, quina bona idea això de fer-li el carnet de la biblio al pare. M’agradat. Amb el teu permís t’agafaré la idea i també li regalaré el carnet.

    Per cer, el llibre m’està agradant força.

  5. Montserrat Brau Autor de l'entrada

    Jordi, si el teu poble és “poblenou”, llavors potser som família i tot 🙂
    Bromes a banda, la idea és tota teva… En el cas de Poblenou, la biblio és just sota el casal d’avis, o sigui que no pot ser més avinent per a les persones grans!! Per cert, ens explicaràs què t’està semblant, el llibre?

  6. Laia

    Jo l’acabo de llegir i m’ha agradat, et té enfrascat durant tota l’estona. Es per passar l’estona, pero el final ha sigut una mica decebedor. En certa manera es com “El Metge”, un noi que aprenent un ofici, es va buscant la vida i acaba donant voltes per tot el món, pero tot i que m’agraden els protagonistes heroics i que se superen a si mateixos, en algún moment m’ha semblat que aquest llibre no era gaire lògic en la consecussió dels fets. El noi té mássa sort, apren masses coses amb molt poc temps, es molt bó en masses coses i sempre s’en surt amb tot. I ja s’enten que els protagonistes d’aquests llibres han de ser “superiors” als normals, sino no s’els dedicarien llibres, pero… des l’inici del llibre en que té 12 anys al final que en té 25 li passen masses coses i totes lligades amb l’època del moment, pero sense acabar d’estar mai lligat amb cap… Em sembla que l’autor ha volgut tocar masses temes i s’ha quedat a la mitat.
    M’agraden també les històries d’amor, pero en aquest cas, se li dedicaven masses pàgines, sobretot al final de l’obra, només perque et quedés un gust dolç, pero l’autor sense adonar-se’n ha fet el final d’una obra apassionant i ràpida, massa ensucrada i lenta.

    Realment m’ha agradat l’obra, encara que la critiqui. Aquest final feliç m’ha deixat amb millor boca (perque soc una romàntica empedernida) que el de “El Metge”, pero per altre banda, em va semblar molt més “real” (si es que s’en pot dir així, d’una novela) que no pas aquest final on tot es felicitat i on gent tant important acaba fent amistat amb un noi de poca “cuna” com ell sense tenir més motius amagats.

  7. Retroenllaç: La recomanació de la setmana | Biblioteca de Moià

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *