#50Anys d’Edicions 62. Quina il·lusió i quin orgull!

Els qui aneu seguint el nosaltres ja sabeu que tinc una certa tendència a parlar de les coses que em passen i relacionar-les amb els llibres. Avui no serà una excepció! Porto dies que després de deixar la nena a l’escola escolto la ràdio i em deprimeixo: començo a estar cansada de les crisis, els rescats, les pòlisses i el desànim. Per sort, de tant en tant sento discursos com el d’en Puyal en el Català de l’Any i revifo. Digueu-me ingènua, però sentir a dir que no hem de perdre el coratge i que val la pena mirar d’excel·lir en la feina quotidiana m’anima a seguir endavant. Espero que a nosaltres també, perquè si no pensareu que a què ve tot aquest preàmbul!

Edicions 62 · 50 anys amb tu Bé, doncs, ve a què avui a les 12 he tingut la sort d’assistir a la roda de premsa que s’ha celebrat al Teatre Goya de Barcelona en ocasió dels 50 anys de vida d’Edicions 62. Hi havia en Josep Maria Castellet, l’Ester Pujol, la Pilar Beltran i en Xavier Mallafrè presentant els actes que tindran lloc en ocasió de l’aniversari (han anunciat una exposició per principis d’octubre a la Biblioteca Jaume Fuster que fa molta patxoca!) i, sobretot, parlant de trajectòria i línia editorial. Ha estat interessantíssim. De fet -i ara ve quan ho lligo amb el que us deia al principi- per a mi ha estat un acte d’orgull sorgit gràcies a la feina dels altres. Els escolto i em reconec molt afortunada d’haver nascut en un país on hi havia i hi ha gent treballadora, amb criteri i un punt de bogeria. Una “assenyada rauxa” suficient com per fundar l’any 62 una editorial en català, no per tractar de receptes de cuina, de festes majors i trobades de puntaires o, a tot estirar, de literatura catalana estrictament (que és més o menys el concepte provincià que en Castellet ha acceptat que al règim no li hagués importat massa), sinó de literatura catalana i internacional, clàssica i contemporània, de tots els gèneres i temes, i d’una enciclopèdia que va posar les bases de la normalització lèxica en tots els camps, també els científics i tècnics…

Nosaltres, els valenciansMemòries confidencials d'un editorD’aquella iniciativa en som hereus i és gràcies a ella que avui tenim a l’abast un catàleg digne d’elogi: 2.079 autors, entre els quals 47 premis Nobel, i prop de 5.000 títols editats, amb vendes que en molts casos superen els 150.000 exemplars. Però el més important trobo que no són les xifres, sinó els grans moments que hem passat plegats amb en Salvador Espriu, la Mercè Rodoreda, en John Le Carré, en Gabriel Ferrater, en Narcís Oller, la Montserrat Roig, en Jordi Coca, en Baltasar Porcel, en Jaume Fuster, la Doris Lessing, en Pere Calders, la Carme Riera, en Sergi Belbel, l’Antonio Tabucchi, en Vicenç Villatoro, l’Andrea Camilleri, en Miquel Martí i Pol, en John Irving, en David Grossman, en Terenci Moix, en Paul Auster… per no parlar del més venut de tot el catàleg, Manuel de Pedrolo. Edicions 62 ens els ha portat a la casa de la memòria i allà els preservem. Personalment, crec que mai no estaré prou agraïda a l’editorial per possibilitar que, el dia que els vaig conèixer, tots parlessin català!

Edicions 62

Per cert, i ara que parlem de records, us proposo un joc per a la memòria. A veure si entre tots nosaltres reunim tres generacions de lectors de Mecanoscrit del segon origen. És un llibre de 1974, així que seria divertit trobar  algú que ara en tingui entre 55 i 60, un segon lector que estigui entre els 35 i els 40 i algú que ara no passi dels 20 i tots hagin descobert l’obra en la joventut. Podríem comparar els tres comentaris? Us faria gràcia rellegir-la amb la perspectiva de l’edat actual?

———————————

mecanoscrit del segon origenJa tenim força comentaris per publicar-los la setmana vinent, però en volem més!! Els esperem a nosaltresllegim@clickart.cat. Animeu-vos, que serà un exercici curiós de fer…

4 pensaments a “#50Anys d’Edicions 62. Quina il·lusió i quin orgull!

  1. Jordi Príncep

    Jo que tinc 60 anys vaig tenir el plaer de llegir-la i descobrir-hi, Manuel de Pedrolo, un català de pedra picada i amb un gran sentit d’identitat col·lectiva que se hagués nascut amb l’espanyol com llengua materna, a hores d’ara seria un dels premis Nobel de literatura. El mal és quer fa tants anys que vaig llegir-la que no en recordo quasi bé res.

  2. Jordi Príncep

    És que estic llegint L’avi de 100 anys…. Això no obstant més endavant no descarto rescatar-lo. Fins demà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *