Barcelona cau, de Valentí Puig

Títol: Barcelona cau
Autor: Valentí Puig
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-7588-278-9
PVP: 17€

Un parell de comentaris positius apareguts en aquest mateix blog han estat determinants a l’hora de decidir-me a llegir Barcelona cau. Un d’ells va ser la bona crítica d’en José Luis que va merèixer aquesta obra del mallorquí Valentí Puig en el moment de ser comentada al Nosaltres; el segon va ser el comentari de la Montserrat Brau envers la possible complementarietat d’aquest llibre amb el Memòria d’uns ulls pintats, la sorprenent per magnífica primera obra literària d’en Lluís Llach.

Barcelona cau és un llibre que descriu amb molta força els dies immediatament anteriors a la caiguda de la Barcelona republicana en mans de l’exèrcit feixista del general Franco i de les primeres hores en què aquesta ciutat en particular, i Catalunya en general, ja eren sota la bota del dictador.

La força descriptiva del que passava a Barcelona en aquells moments anteriors a la debacle és tan forta que la coneguda com a Ciutat Comtal esdevé, crec, la protagonista principal del llibre, mentre que els personatges que hi surten, fins i tot els més importants, esdevenen personatges secundaris.

Valentí Puig ens explica perfectament com en aquells dies convulsos a la ciutat de Barcelona, i en les darreres hores de la legalitat republicana a la ciutat de Figueres, encara hi havia temps per estimar, pel sexe, per jugar i fins i tot per assistir a cerimònies espiritistes.

I també cal ressaltar com l’autor sap fer-nos avinent el dramatisme de la fugida republicana vers terres administrativament franceses.

En aquest llibre coneixerem en Víctor, un curiós personatge que és alhora membre del serveis d’informació de la República (SIM) i quintacolumnista (una mena d’agitador a favor dels revoltats), i que dins d’aquest ambient bèlic i de guerra i llibertats perdudes, encara té temps per enamorar-se d’una jove prostituta anomenada Patrícia que té un paper important en el desenllaç d’aquesta obra que no m’estic de recomanar tant si hom ha llegit o no l’esmentat llibre d’en Lluís Llach.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

3 pensaments a “Barcelona cau, de Valentí Puig

  1. Montserrat Brau

    Jordi, l’altre dia passejàvem per Sitges i vam veure el monument a Macià. No me’n vaig poder estar de parlar amb la meva filla de l’ambient prebèl·lic a casa nostra i de la Guerra Civil. Estic convençuda que novel·les com aquesta ajuden a entendre més com van anar les coses, i a sobre passant una bona estona de lleure! M’agradarà llegir-la plegades d’aquí a uns quants anys. Gràcies per portar-nos novel·la històrica al Nosaltres!!

  2. Jordi Príncep

    Montserrat, sempre he pensat que la transició espanyola va ser una estafa. Sobretot perquè en el pacte, no escrit, entre els hereus de la dictadura i les forces democràtiques, sembla que hi havia el de l’oblit i així els joves d’avui en dia, tenen un lamentable desconeixement d’aquells fets. Només així es pot explicar que alguns d’aquests joves juguin a neofeixistes i que com a catalans pateixin d’autoodi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *