Casats i solters, una frontera molt prima

Títol: Casats contra soltersCasats contra solters
Autor: Alfred Picó
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 264
ISBN: 978-84-6641-456-2
Preu: 18€

L’Adrià Cortadella s’estrena amb Nosaltres… Sí, sí, amb un tema polèmic! Llegiu, llegiu!

Casats contra solters és la nova novel·la del professor i periodista Alfred Picó. Després que les seves primeres novel·les l’hagin consolidat com un gran referent de la novel·la esportiva catalana, ara deixa el futbol a un segon terme per centrar-se en les relacions personals. Més concretament, la seva història gira entorn d’una temàtica d’allò més actual: està de moda tenir parella?

Alfred Picó eludeix la crisi econòmica per capbussar-se en una tant o més important i que ja fa temps que planeja sobre les nostres vides: la crisi personal. I és que, segons explica, tots els seus amics s’han divorciat i reconvertit en singles convençuts i militants. Si observem les estadístiques és evident que alguna cosa està canviant: cada 25 minuts se separa una parella a Catalunya.

El perfil més habitual d’aquests nous singles és el d’una edat que va dels 40 als 49 anys. Aquesta franja inclou plenament l’autor Alfred Picó, i per això es va animar a fer un retrat d’allò que està vivint a dia d’avui: la fragilitat de la parella i els nous models de relació. Singles que treuen pit però a la vegada se senten sols, casats convençuts que reivindiquen fanàticament el matrimoni de tota la vida, trànsfugues que aparenten ser ferms militants d’un bàndol i que realment no ho són gens. Tota aquesta guerra de bàndols és representada per l’autor amb un llenguatge fresc, àcid i modern, però sobretot, amb la millor metàfora possible: un partit de futbol de casats contra solters.

Jesús i Ponce són dos amics, un casat i l’altre solter, que fa vint anys van jugar el típic partit de futbol casats contra solters. Els solters van humiliar els casats estrepitosament. En Jesús, amb ganes de revenja, proposa repetir el partit i vet aquí que es troba amb molts problemes per convocar un equip de casats. Els jugadors van canviant de bàndol quan menys s’ho espera…

I és que, segons l’autor, la frontera entre els dos bàndols és molt prima: “mai pots saber a quin bàndol et trobaràs la setmana que ve”. Els seus avis deien que ser solter era un estat provisional. Alfred Picó, tot i creure en l’amor, constata que avui en dia això és completament l’inrevés. L’únic segur pels dos equips és que el més neutral és que l’àrbitre sigui un capellà: un solter, però casat amb Déu. Amén.

8 pensaments a “Casats i solters, una frontera molt prima

  1. Comunicadora

    Adrià bona recomanació! A mi personalment el que més em sorprèn és que l’Alfred és capaç de convertir tota aquesta crisi personal en una noveŀla divertida i entretinguda. Passareu una molt bona estona llegint!!

  2. Lia

    Si el comentari ja fa riure, suposo que el llibre deu ser el millor “mètode anti-crisi”. Moltes gràcies per una estrena tan divertida, Adrià!

  3. Montserrat Brau

    Adrià, aquest llibre veig que donaria per fer un comentari “polifònic” després d’un sopar, eh? De fet, com el futbol, sembla un tema polèmic i que es presta a la controvèrsia… mirarem de llegir-lo i regalar-lo! Gràcies per haver-lo portat i, ja saps on ens tens si en vols enviar més!

  4. Laura

    És una novel·la molt divertida! És molt positiu que l’autor, a través d’una història divertida i amb molt sentit de l’humor ens faci reflexionar sobre temes tan seriosos com el compromís i les relacions personals. Una lectura amena, divertida i molt recomanable.

  5. Esther Fega

    Me l´estic llegint i m´encanta. Com diu la Laura, et fa reflexionar sobre com està evolucionant el tema del compromís i les relacions personals. Avui dia tothom estem patint una greu crisi económica i crec que aquesta crisi també la podem traslladar a la cosa sentimental. Fent un parel.lelisme, estareu amb mi que el tema de la feina ha evolucionat molt, cap a pitjor, el les darreres dècades. Abans, els nostres pares, aprenien un ofici i el desenvolupaven al llarg de la seva vida. Per això les empreses pagaven trienis, quinquenis, etc. Ara, hi ha contractes d´un dia, quatre hores… Algú amb dos anys d´antigüetat a una mateixa empresa ets un autèntic privilegiat. Jo mateixa, en els darrers 10 anys, he canviat de feina mil cops i pràcticament he fet de tot. Si aquesta evol.lució la traslladem al sentiment, a l´amor… El normal és que els nostres pares celebrin les bodes d´or però que els nostres fills ja estiguin patint la separació dels seus, o sigui, la nostra. Avui dia costa molt que una parella superi la rutina diaria. Abans el solter era l´excepció. Ara el que costa és trobar un amor que et duri més de quatre anys… Sóm més polivalents, tan en la feina com en l´amor. I si trobes algú amb qui celebrar els Mesos d´or… dónat ja per afortunat!! Jo avui dia encara no tinc clar en quin equip jugar. Soc una divorciada que creu en el matrimoni i suspira per una feina indefinida…

  6. Montserrat Brau

    Patrícia, és ben bé com desfullar la margarida, eh? 🙂

    Laura, veig que tu també ets del “club de fans”, eh? Quan a una novel·la li passa això aquí al nosaltres acostuma a arribar molt amunt a les llistes de vendes… ho anirem seguint!

    Esther, això dels “mesos d’or” m’ho copiaré! M’ha fet molta gràcia!!! De fet, quan jo era adolescent celebràvem allò de les setmanes que portàvem junts, però ara això és un fenomen intergeneracional! Ja ens diràs quan acabis el llibre què et sembla, eh?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *