Com és això que passa amb les novel·les romàntiques? El cas del Marc Levy

Títol: La química secreta de les trobades
Autor: Marc Levy
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-6641-518-7
Preu: 20’50€

Nosaltres, m’acabo de llegir la darrera novel·la del Marc Levy, La química secreta de les trobades, i -com sempre em passa amb aquest autor francès supervendes- m’he distret d’allò més. És una lectura amena, que tracta d’una perfumista de Londres, l’Alice, que, en els anys 50, consulta per casualitat una vident en una fira; serà ella qui li plantegi un destí enigmàtic: l’home de la seva vida li acaba de passar per darrere, però si el vol conèixer haurà de trobar sis persones més abans i haurà de viatjar a Istanbul. A tot això, ella té una colla de quatre amics íntims i un veí més aviat corcó…

Bé, fins aquí l’argument, perquè a poc més que expliqui ja em passo. Tècnicament, el llibre es divideix en tres parts clares, dues de narrades i una d’epistolar (no us dic ni des d’on ni entre qui), i segurament us cridarà l’atenció en totes elles la minuciositat amb què es descriuen les olors. Recordeu El perfum? Doncs a mi m’hi ha fet pensar! No per la trama, eh? Sinó per les constants referències a l’olor de les coses, molt plàstica i ben treballada. És precisament una de les coses que més m’ha agradat de La química secreta de les trobades, la vivesa de les imatges d’aromes. En Marc Levy s’acosta a les coses d’una manera molt immediata i atractiva, la veritat.

Però més enllà de parlar de la trama o l’ús del llenguatge, el que avui volia demanar-vos és si a vosaltres també us passa que quan arribeu al final d’una novel·la romàntica us queda el cos estranyament trasbalsat. A mi sí. Així com la novel·la negra quan l’acabo ràpidament passo a una altra cosa, amb els drames i les novel·les romàntiques estic més estona amb aquella sensació de dir “ai, com els deu anar, ara?”. No ho sé. Digueu-me bleda o que sóc de l’època de La casa de la pradera, però em passa. I no estic parlant de Literatura, eh? Parlo de qualsevol tipus de novel·la d’aquest gènere que estigui prou ben escrita com perquè m’hagi permès conèixer una mica els personatges… Digueu-me: sóc una fava o és més comú que no em penso? Espero els vostres comentaris mentre escric a Columna, a veure si poden pressionar en Levy per a una segona part!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Autor: Montserrat Brau

Em dic Montserrat, sóc lingüista de formació (o deformació linguística, no ho sé) i vaig néixer el dia de Sant Isidor de Sevilla, o sigui que durant els anys de carrera vaig fer vacances sempre el dia del meu aniversari. Eps, quin luxe, eh? Si teniu interès a saber-ne més, aneu entrant per aquí i ens anirem coneixent tots plegats!! Us hi espero!

3 respostes a «Com és això que passa amb les novel·les romàntiques? El cas del Marc Levy»

  1. Fa temps vaig llegir “Totes les coses que no ens vam dir” del Mar Levy i em va agradar força.

    Pot ser hi ha algun moment del llibre que es podria prescindir, però al final… em va quedar un bon record i un estat latent en suspensió que, va em va fer escriure una ressenya en el meu bloc i recomanar-lo a altres lectors.

    Per cert us deixo l’enllaç per si voleu fer-li una ullada.
    Fins aviat,
    Jordi

    http://elsllibresdelceller.blogspot.com/2009/07/totes-les-coses-que-no-ens-vam-dir.html

  2. Jordi, he llegit el teu comentari i hi estic totalment d’acord. La sensació del bon vi recorda a la lectura d’aquest novel·lista… Jo que sóc molt amant dels vins dolços, apostaria per un sauternes, que és de la seva terra!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *