Crim de sang, de Sebastià Alzamora

Títol: Crim de Sang
Autor: Sebastià Alzamora
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-7588-290-1
Preu: 20€

La Laia s’ha el llegit Crim de Sang, d’en Sebastià Alzamora. Aquí teniu la ressenya del Premi Sant Jordi 2011!

Barcelona, estiu de 1936. Als inicis de la Guerra Civil, en plena persecució i matança de religiosos per part de nuclis anarcosindicalistes, un sacerdot marista i un nen de set o vuit anys apareixen assassinats en circumstàncies molt estranyes. El comissari Gregori Muñoz obre una investigació per descobrir la identitat de l’assassí, de qui només sabem que és algú que afirma ser un vampir. Mentrestant, una comunitat de monges caputxines viu un estrany segrest al seu convent en companyia del Bisbe de Barcelona, que ha estat suposadament executat. La recerca policial farà coincidir el comissari amb les negociacions que mantenen l’orde marista i la CNT-FAI per alliberar 172 religiosos a canvi d’una important suma de diners.

Aquesta és la síntesi de la trama de Crim de sang, en la qual malgrat que ens pugui semblar el contrari, no hi trobarem respostes sobre la Guerra Civil.

L’última novel·la de Sebastià Alzamora és un compendi de gèneres en el qual hi trobem mostres de novel·la romàntica i també de novel·la gòtica.

Gòtica, per la presència d’un vampir, que campa lliurement per la ciutat, assedegat de sang, i que aprofita les matances de capellans per part dels anarquistes per passar inadvertit; i romàntica, per la presència d’un monstre creat per un humà, que ens fa pensar en el mite de Frankenstein.

Aquesta criatura servirà a l’autor per plantejar qüestions morals sobre la dualitat entre el bé i el mal, i farà reflexionar els lectors sobre la voluntat de les seves accions i la seva intencionalitat i naturalesa. Aquest personatge planteja la contradicció de la seva aparença monstruosa i la seva innocència, el destí del qual no ha triat voluntàriament.

Tots els personatges presenten contradiccions entre les seves accions i la naturalesa dels seus sentiments, i cadascun de nosaltres pot trobar-nos en algun d’ells. Tots tenen una part de monstre. Nosaltres també la tenim? Llegiu Crim de sang i ho sabreu.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

3 pensaments a “Crim de sang, de Sebastià Alzamora

  1. Montserrat Brau

    Laia, Crim de Sang l’hem comentat en tres ocasions al Nosaltresllegim i mai no ens ha deixat indiferents! El teu punt de vista em deixa inquieta… Em sembla que sí, que tinc una part de monstre. Especialment quan penso tots els llibres que voldria llegir però no tinc temps per fer-ho… grrrrr!! Trec les urpes ara mateix!

  2. Núria Farré Cusó

    Acabo de llegir aquesta obra. És BRILLANT, GENIAL!! Tant en el contingut com en la forma. M’ha agradat molt que toqués el tema de la FAI. Qui no n’estigui informat pot pensar que és una fantasia més de l’obra, com el tema dels vampirs. Per desgràcia no va ser així. En llegir l’obra m’han vingut al cap coses que explicava el meu pare, perseguit per aquesta gent perquè era catòlic tot i ser d’ERC.
    A mesura que avances en la lectura es va entenent el perquè del tema vampiresc.
    D’aquí un temps em tornaré a llegir el llibre per fruir amb més calma de la forma i retrobar el ric llenguatge que conté.
    FELICITATS, ALZAMORA!

  3. Retroenllaç: Crim de sang | Un racó per llegir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *