DG

Títol: DG
Autor: Ramon Solsona
Editorial: Quaderns Crema
Pàgines: 251
ISBN: 978-84-7727-227-4

DG és un llibre de l’any 1998 d’en Ramon Solsona que ja havia llegit però que, gràcies a l’amabilitat d’un estimat parent, he tingut l’oportunitat de rellegir. I com que tinc mala memòria he pogut fer-ho i gaudir-lo com si fos la primera lectura. Es tracta d’un llibre molt divertit. Durant la lectura no ens farà esclafir de riure, però sí que aconseguirà que, mentre el llegim, dibuixem un agradable senyal d’estar passant-nos-ho d’allò més bé.

Aquest llibre de 1998 podria haver estat escrit ara, ja que el comportament de molts dels seus protagonistes (polítics de diversa índole), la seva malaptesa, les corresponents conxorxes i deliris, malauradament encara són ben presents avui en dia.

També ens trobarem amb ciutadans ben originals que, amb la seva hilarant o si més no original manera de fer, s’enfronten o fan la gara-gara als esmentats polítics.

Maruja Ruiz (MR), és la protagonista del llibre. Una dona senzilla i fins i tot amb pocs coneixements culturals que, sense saber com, es troba encimbellada en el càrrec de Consellera de Felicitats Diverses de la Generalitat de Catalunya.

Ramon Solsona ens acompanya a seguir les insòlites aventures de la nostra MR al llarg de tota la seva carrera política en la qual arribarà a conèixer un divertit personatge: un Conseller de la Generalitat que amaga amb una disfressa i un bigoti la seva condició de soci i seguidor del RCD Espanyol de Barcelona.

2 pensaments a “DG

  1. Montserrat Brau

    Jordi, em passa com a tu: he llegit aquest llibre però el recordo vagament, així que conforme llegia el teu comentari anava fent memòria i reia. Com parla MR és un poema, eh? Malauradament, aquest títol va ser un dels damnificats quan vam canviar de pis, perquè el preu m2 a Barcelona és tan bèstia que ni tots els llibres que un voldria, hi caben en un pis! Però això és un altre tema, que no sé si fa el cas… o sí!
    Gràcies per portar-nos un clàssic que ja anunciava tot el que en Solsona ha posat després sobre la taula (o dins de les maletes!).

  2. Alexandra

    A mi me’l va regalar ma mare per un Sant Jordi fa un munt d’anys i és un dels que ha hagut de quedar-se a casa seva mentre jo volto de pis en zulo…
    Gran imatge la de l’ampolla d’aigua amb la bandera catalana! I em sona també un xòfer amb més capacitat política que molts consellers.
    Bon llibre d’en Solsona, i tant!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *