El cinquè aniversari de labutxaca té un punt molt interessant!

@labutxaca

Nosaltres, us volem explicar unes quantes coses que creiem que són molt interessants.

La primera i principal, que els nostres amics del segell de labutxaca compleixen cinc anys! La segona, i que hi té molt a veure, és que per celebrar-ho han decidit fer una edició molt especial i molt bonica de 10 títols diversos i alhora d’allò més representatius d’aquest segell editorial de llibres de butxaca.

Els títols, com veieu a la imatge d’aquí dalt, són aquests: Els pilars de la terra, de Ken Follett; Crónica de l’ocell que dóna corda al món, d’Haruki Murakami; Homenatge a Catalunya, de George Orwell; Breu història del món, d’Ernst H. Gombrich; El quadern gris, de Josep Pla; 1.080 receptes de cuina, de Simone Ortega; A la recerca del temps perdut. Pel cantó de Swann, de Marcel Proust; L’alquimista, de Paulo Coelho; Les veus del Pamano, de Jaume Cabré, i Les dones i els dies, de Gabriel Ferrater.

Poca broma! Que aquí hi ha de tot, i tot el que hi ha és molt bo!

I, a més, als llibres d’aquesta edició especial per celebrar l’aniversari de labutxaca hi trobareu una invitació per l’aperitiu a la fàbrica Moritz, a la Ronda Sant Antoni de Barcelona.

——————————————

Nosaltres, la tria per al joc dels punts ha estat impossible!! Està vist que el tema ha donat molt de sí i els amics de labutxaca han decidit que… TOTS ELS QUI HEM COMENTAT TENIM UNA COL·LECCIÓ DE PUNTS DE LLIBRE ESPERANT-NOS!

Si us plau, tots els qui heu fet un comentari fins avui, digueu-nos a quina llibreria voleu rebre la col·lecció de punts i l’editorial us els farà arribar ben aviat.
Recordeu que ha de ser una llibreria tradicional de Catalunya, eh?

Autor: Nosaltresllegim.cat

Sóc en Martí Bou, l'administrador i editor del Nosaltresllegim.cat - Sóc periodista de formació i vaig estudiar a l'escola Nausica, a l'institut Montserrat i a Blanquerna. Com us heu quedat? Doncs jo m'he quedat amb una feina fantàstica, que és la de portar el Nosaltres! I vosaltres, llegiu? Sigueu part del Nosaltres!

22 respostes a «El cinquè aniversari de labutxaca té un punt molt interessant!»

  1. El meu punt de llibre predilecte és de fusta amb un gat vermell al capdamunt i el vaig adquirir d’una dona indígena, a Veracruz. Fou un encontre de mena curiosa, màgica i solemne: aquella dona, abillada amb la roba tradicional del seu poble, se’m va acostar i em va oferir amb un gran somriure alguns dels productes que feia, ella i les seves amigues, amb estris rudimentaris. El punt de llibre em va agradar per la senzillesa i la fermesa de la fusta, acostumat als punts volàtils de paper, cartró i plàstic. Aquell reducte d’enginy em va sobtar. La dona em va somriure i va acaronar les orelles del gat. Rogenc i amb dos punts negres, no era un gat domèstic, sinó un animaló ritual, com les representacions que en feien els indis mexiques a les piràmides.

    Hi vaig trencar el serrell d’un llibre amb ell, i des d’aleshores, que guaita nit i dia, amb zel felí, la custodia de les paraules, la seva noctambula guaita m’ha recordat, mèxic, les pàgines, els indígenes i les hores viscudes, les vides retrobades, tantes com vides té un gat.

  2. Quan començo a llegir un llibre, quasi estic més estona per triar el punt de llibre adient que no pas el llibre a llegir. És com un ritual: el punt de llibre ha de tenir algún lligam especial, bé pel dibuix, la frase escrita, els colors, el tema,… No puc començar a llegir si el punt de llibre no “lliga” amb el contingut.

  3. Admeto que no sóc gaire fan dels punts de llibre: qualsevol cosa m’està bé per assenyalar on m’he quedat: el bitllet del metro, un trocet de paper (sovint scottex, jeje), la faixa del llibre… La meva pitjor experiència amb els punts de llibre va ser amb un llibre que vam llegir alhora el meu marit i jo. Ell tenia un punt de La central i jo de Laie, o l’inrevés, no me’n recordo ben bé! Com que jo sóc dislèxica i no conec excepcions a la llei de Murphy, indefectiblement començava a llegir pel punt seu, de manera que, o bé ho trobava tot repetit o bé no sabia de què anava… un desastre, vaja! Amb l’agreujant que en un parell d’ocasions no li vaig col·locar bé el seu i vaig aconseguir que ell també es perdés… des d’aleshores, ell fa servir un punt metàl·lic!

  4. La meva anècdota no és estranya, ni divertida, i segurament, no sigui ni curiosa… però poder per la seva senzillesa més lectors es sentin identificats…
    Sincerament, no creia que li donés molta importància als punts de llibre fins que ha aparegut el vostre concurs i he hagut de pensar sobre aquests… i resulta que sí que tenen una gran importància per mi…
    Jo sóc d’aquelles persones que se’ls fa personalitzats… recordo un que tenia una cita del “Senyor dels Anells”, l’últim que vaig fer per una banda hi havia fotos d’alguns llibres que m’havia llegit i per l’altre algunes de les seves cites… lo més curiós és que sempre els perdo…
    Tot i així, no em sap greu… m’agrada pensar que aquell punt de llibre està recorrent món a mans d’una altre persona…

    PD: L’actual és un regal de la meva germana petita, té 10 anys i la veig bastant poc, però està fet per ella, i sempre que el faig servir la recordo. Cal dir, que aquest punt de llibre el vigilo més que les claus de casa, no sigui que de sobte tingui ganes de viatjar pel seu compte…

  5. El meu punt de llibre preferit el van fer a l’escola tota una classe de 2n d’Eso, no és especialment bonic, però van aconseguir posar-se d’acord i cadascun fer una part del punt. Això no té preu, és un bocí de cada nen en un punt de llibre.

  6. Els meus punts de llibre solen ser targetes de visites, tiquets de compra o de tren. En el meu cas, el que recordo, va ser que vaig deixar a mitges un llibre i als mesos el vaig tornar a llegir, la sorpresa va ser que em vaig trobar el tiquet de tren al qual li quedaven bastants viatges per acabar-se, la veritat és que va ser una alegria tornar a llegir aquell llibre!

  7. El meu punt de llibre predilecte era un d’aquells petits fet a mà amb el dibuix d’una flor amb pètals feta amb plecs de paper; una autèntica passada, vaja… Un dia, mentre anava amb metro, un dels pètals va començar a desenganxar-se del punt de llibre. La veritat que ja em va saber molt malament, perquè m’agradava aquell punt de llibre i no volia desfer-me’n d’ell tan aviat. Però vaig veure que, en el lloc on hi havia el punt, ara havia quedat una lletra: ‘M’. No em pregunteu per què, però vaig creure que allò tenia a veure amb una història de detectius i vaig anar llevant els pètals, un per un. Algun missatge hi havia d’haver al darrere. En efecte, la meua parella havia escrit rere els pètals ‘T’ESTIMO’. Ah! Per cert, llegia ‘Jo confesso’ de Jaume Cabré…

  8. Hola, jo me’ls faig els punts de llibre. Per fer-los faig servir un paper tipus cartolina, hi dibuixo el que em ve de gust (paraula, frase, caràcters, el que sigui) i després el plastifico.

    Algun cop els regalo però els que regalo els he fet pensant en la persona, si els faig per a mí no els puc regalar.

    N’he regalat a molta gent, i espero que encara els guardin. Potser no són els més macos del món però us asseguro que són fets amb molt d’amor.

    Com a anècdota potser no val gaire però no en tinc cap més.

    Gràcies.

  9. normalmet, faig servir qualsevol paperet que tinc a mà el primer dia que començo el llibre, pro si el llibre m’acompanya als meus viatges, m’agrada tenir-hi algun record algun paperet pro d’algun triptic de turisme, al cap d’un temps que fullejo el llibre de nou hem porta molts records, del lloc on hem trobava quan estava llegint-lo, el curiós es que en alguns llibres puc tenir mes d’un punt, ja que n’hi ha que son tan llargs que se m’han ajuntat els desplaçaments a diferents llocs. el millor company de viatge el llibre i el millor per recordar vells moments el seu punt.

  10. Ja m’ha passat dues vegades que llegint al metro algú m’ha demanat el punt de llibre que estava fent servir: i les dues vegades l’he regalat! Des d’aleshores que faig servir la t-10 de punt de llibre (així no la perdo i ningú ha tingut el valor de demanar-la… de moment!)

  11. De fet, sempre m´ha agradat el col.lecionisme. He col.lecionat de tot però des de fa un temps col.lecciono punts de llibre. Tinc de tots el colors, tamanys i formes però el més curios es que els mai els utilitzo. Sempre que començo un llibre sempre acabo doblegant la pagina a la part superior com a senyal, com si fos un punt de llibre. Això i tot sempre quan vaig a una llibreria observo a veure si donen punts o si compro un llibre, normalmet de butxaca, els hi demano a veure si em donen, encara que a molts llocs no cal demanar-los. Per a mi és una tradicció i m’ omple de plaer aconseguir nous punts de llibre pero es que després no els utilitzo. Jo els conservo i espero que en el futur adquireixin un valor economic elevat com si fossin obres d’ art, doncs alguns que tinc tenen tant d’ art i son tan bonics que no solament et motiven a llegir sino que també surt de tu mateix una força interior que t’ incita a conservarl-los. Avui en dia tinc 567, alguns repetits, però encara no he trobat a ningú que el col.lecioni com jo. Conegueu algú?
    Guaita! un punt de llibre
    com arbres sense fulles
    branques de vida lliure
    que em recorden tons ulls.
    I et trobo a faltar sempre
    que t’ allunyes, quan llegint
    t’ oblides del candelabre
    que ens manté fugint,
    dels nostre amor de llibre,
    com la foscor d’ una mort
    que oblida que ets lliure
    de donarme un punt de sort.

  12. En tinc molts de punts de llibre! de fet als meus viatges és compra habitual un punt de llibre!
    M’agrada recordar a on el vaig adquirir, les olors de la botiga o la llibreria a Essaouira, a Cienfuegos, a Budapest, a Roma, a Menorca…formes variades, grandàries diverses, elaboracions en diferents materials..totes elles m’evoquen records, bons records, records que em fan gaudir més de la lectura del llibre escollit.
    Guardo amb especial record un de cuir que em va fer un comerciant de Tetouan, amic d’un conegut..després de passar tot el dia passejant pel Zoco, dinant amb ells(a casa seva)un cous-cous amb xai i tahina espectaculars, parlant de literatura..va marxar al seu taller i al cap d’una estona va portar-me un tros de cuir tallat amb molta cura en ziga-zaga, amb un foradet adalt i un lligam trenat de dues cordetes també de cuir… amb una olor màgica… i me’l va regalar per “continuar gaudint d’aventures màgiques”..increïble!
    Llegir amb la predisposició d’un bon somriure, amb curiositat i un punt de secretisme, de complicitat amb el llibre que tot just començo..

  13. Jo en tic una petita col·lecció però sempre faig servir els mateixos que són:
    Un d’ERC amb la fotografia del president Macià
    Un de la Plataforma per la llengua amb el lema “Utilitza la llengua” i el dibuix d’una parella fent-se un petó
    I la joia de la corona és un de comprat a Berlín. És de fullola i té la forma de la Porta de Brandenburg.

  14. Jo sóc súper fanàtica dels punts de llibre. Els col·lecciono, i cada cop més de manera obsessiva haha!. Quan vaig amb metro i diviso un punt de llibre que no tinc dins el llibre d’algun passatger, comença un debat intern… “li demano? no li demano?” 🙂
    El curiós és que, tot i tenir-ne centenars, a l’hora de llegir sempre acabo utilitzant qualsevol cosa… vaja, que no sempre utilitzo punts de llibre, haha! Tot i que tinc molts de preferits, diria que els dos que més m’agraden són un de la Batgirl, que posa “librarian by day…” i surt ella de bibliotecària i al reflex del vidre surt vestida de Batgirl… i un altre que és sobre preservació del medi ambient i surt un personatge de “Alvin y las ardillas”, però de la sèrie de dibuixos dels 90, no les versions fílmiques rares actuals.
    En fi, tot un món això dels punts!!!!!!!

  15. El punt de llibre més curiós que he utilitzat ha estat un dòlar que un amic em va regalar en tornar d’un viatge als Estats Units. El tenia per damunt la taula, i, sempre que agafe un llibre per llegir, acabe perdent el punt de llibre… (no sé com m’ho faig!). Així que vaig agafar el dòlar i em va acompanyar durant tota la lectura! 🙂 Qualsevol cosa és bona com a punt de llibre!

  16. un dels punts de llibre que més utilitzo és un que vaig fer fa anys enrere a l ′escola primària. Ens feiem un fart de fer punts de llibre! però a mi m′agradava perque deixava volar la imainacó i em feia pensar ″quina mena d′història escriuria aquesta persona?¨ ¨Quins llibres li deuen agradar?¨ ¨Com es deu imaginar la història?¨

  17. Col·lecciono punts de llibre des de fa un temps, sobretot de llocs llunyans, que he visitat jo o que ha visitat algú proper! Un amic va ser al Japó i va oblidar la meva petició d´un punt de llibre; els sogres de ma germana, també… i al final, a través d´un contacte laboral, la meva germana me´n va fer portar tres que va comprar-me una noia japonesa de la delegació de l´empresa en aquell país.

    Li vaig enviar una postal i un punt amb una rosa per donar-li les gràcies….

    I em va contestar amb un e-mail donant-me les gràcies ella també i dient-me que acabava d´estrenar el punt pel llibre que acabava de començar: Taràntula, de Tierry Jonquet, un llibre que jo havia acabat feia un parell de setmanes, just quan ella em comprava els meus punts!!!!!

    La vida està plena de casualitats, oi?

  18. Hola! Jo no sóc de Catalunya… sóc del País Valencià… no sabia que era sols per a la gent de Catalunya… hehehe. Com ho faig?

  19. Si és possible, m’agradaria rebre els punts de llibre a la llibreria La Casa del Llibre del Passeig de Gràcia (Barcelona) Moltes gràcies.

  20. Jordi, amb Casa del Llibre, com que és una llibreria molt gran, podem tenir una mica de problema per fer-te’ls arribar, però no pateixis que trobarem la manera que els rebis, considerant que ets un col·laborador habitual de “Nosaltresllegim”. Noèlia, mirarem de trobar la solució, no pateixis!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *