El moment en què tot va canviar, una gran novel·la

Títol: El moment en què tot va canviar
Autor: Douglas Kennedy
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 720
ISBN: 978-84-6641-467-8
PVP: 22,50€

Nosaltres, estic a punt de fer un comentari en el qual no sé ben bé què dir. Em fa por! Fa quatre dies vaig llegir al Qué Leer una entrevista amb en Douglas Kennedy i em va semblar que ell, el propi autor, “xerrava” massa, així que vull mirar de ser ben discreta…

I -oh, contradiccions de la vida!- he pensat a dir-vos-en el final! Sí, sí, l’autèntic, les darreres línies, que m’han semblat  inoblidables com les de L’amor en el temps del còlera, per citar un d’aquells finals que et fan sentir reconfortat amb l’art de la literatura. Aquí va, doncs:

(…) El desig de connectar. La por inherent de connectar.
I, enmig de tot això, també hi ha…
El moment.
El moment que ho pot canviar tot. El moment que potser no canvia res. El moment que ens menteix. O el moment que ens diu qui som, què busquem, què volem descobrir… i possiblement mai ho farem.
Som realment lliures del moment?

Ja teniu el The End d’una novel·la de 717 pàgines que no sé a quina categoria classificar… Romàntica? Sí, però és dir-ne molt poc! Thriller? Això despistaria! Drama? Home, Déu n’hi do, però… Històrica? Potser sí! La posarem també a històrica perquè, per sobre de tot, m’ha semblat una novel·la que parla de persones, en el sentit universal i transcendent de les emocions que ens fan viure les bones novel·les, a les que sí els passa el que els passa és, precisament, perquè són a Berlín als 80.

A més, ho farem així perquè penso que si algú busca una novel·la romàntica convencional i topa amb El moment en què tot va canviar es pot endur una decepció monumental! Per què? Doncs, per exemple, perquè Ella (la Petra Dussmann) surt a la pàgina 181! Això Corín Tellado no ho hauria fet mai! Bromes a banda, deixeu-me dir que estem molt més a prop de la pel·li La vida dels altres, que no pas de Tens un e-mail! Una mica com passa a El temps entre costures; també allà la Història determina les històries de la gent, tot i que sense reduir a zero la lliberat de l’individu, la qual cosa permet ordir una trama en absolut maniquea.

Bé, us deixo que tinc ganes de donar més voltes al que he llegit al llarg de les darreres setmanes… Abans, però, us puc fer una pregunta? Heu tingut mai la impressió de viure, just quan té lloc, un moment d’aquests que ho canvia tot?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *