El trastorn de Portnoy, de Philip Roth

@Ed_62 @Grup62

L’Alexander Portnoy bateja el mal que pateix amb el seu cognom, convençut que aquesta dolença només l’afecta a ell.

El llibre sencer és un llarg monòleg de l’Alex amb el seu psiquiatre, que no diu ni piu. Només parla ell, només s’escolta ell, només gaudeix i pateix ell.

Aquest noi, amb un coeficient intel·lectual altíssim, fill d’una família jueva molt tradicional, viu entre dos móns.

Per una banda, els favors, les atencions i els afalacs que rep constantment per part d’uns seus pares que no es cansen de dir-li com n’és de guapo, de simpàtic, de llest… Quin gran esportista, i quin fill tan bo que tenim!!! I a la germana que la bombin! Apa!

Però sobretot la mare (i el pare déu ni do), acaba per fer trontollar el precari equilibri en el qual se sustenta la vida de l’Alex. S’ha de reconèixer que té uns pares que estan com cabres.

Si no es vol menjar el que li posen al plat perquè no li agrada, la mare l’amenaça amb un ganivet de cuina quan el nano només té 9 anys.

Quan té edat per anar amb cotxe, el pare, que és venedor d’assegurances, li fa jurar i perjurar que mai a la vida pujarà a un descapotable perquè té la mort assegurada. Comprovat estadísticament, eh? Homeeee, a veure si no és per flipar….

De cosetes com aquestes ni ha a cabassos, i en aquest entorn familiar tan singular, ja des de ben petit l’Alex descobreix la seva sexualitat, i de la nit al dia es converteix en un onanista compulsiu que no viu per res més. Una bogeria total, un desfici.

Però enlloc de calmar-se i passar-ho bé, l’únic que en treu són uns remordiments i unes paranoies del quinze. Però encara que vol parar, no pot. Alguna cosa l’impulsa a tornar-hi.

Constantment s’imagina que es quedarà cec, que el seu sexe caurà a terra a trossets per fer-ne tant d’ús i abús. En fi, que el pobre home no té un segon de pau.

Segons la critica de The Spectator i del Financial Times, aquesta és una novel·la que fa petar de riure, increïblement divertida. Jo no hi estic gens d’acord. Pel meu gust, El trastorn de Portnoy no és tan rialler…

A mi m‘ha semblat una història trista, brutal, claustrofòbica com un disc dels The Cure. Això sí, tot tractat amb l’art únic i fabulós del mestre Philip Roth.

Títol: El trastorn de Portnoy
Autor: Philip Roth
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-2976-205-1
Preu: 18,75€

Una resposta a «El trastorn de Portnoy, de Philip Roth»

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *