Exitus, d’Antonio Luque

Títol: Exitus
Autor: Antonio Luque
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y clásicos
Pàgines: 512
ISBN: 978-84-1532-529-1
Preu: 20,90€

Quan vam rebre aquest Exitus de l’Antonio Luque, líder del grup Sr. Chinarro, vam buscar qui de Nosaltres ens en podia fer una ressenya coneixent la vessant artística de l’autor però amb “seny literari”. És per això que vam contactar amb en Joan B. Palahí, que se’ns estrena! Aquí en teniu la ressenya:

En algun lloc deu haver-hi una palanca que si l’acciones tot pot començar a anar malament. I ja ho sabem que quan les coses empitjoren, només es poden torçar fins que trobes el camí per tornar a començar. Aquest és l’escenari amb el qual en José Gómez Gámez, “Pepe” -que fa poc que ha deixat de ser en “Pepito”-, s’ha d’enfrontar. Un accident domèstic el deixa orfe de pare i amb una mare malferida, que aprofitarà l’estada a l’hospital per canviar d’aires i deixar-lo a Sevilla. Ell se salva de l’accident, però, perquè simultàniament en va patir un de bastant més ridícul. A partir d’aquí s’ha d’espavilar, prendre decisions, escoltar consells, i deixar-se endur per trobar el seu lloc.

Intrigues familiars, amanides amb aquell aire entre tradicional i picaresc que el tòpic ha atribuït al sud mediterrani. Viatges iniciàtics. Drogues. Sexe. La primera visió del món definida per la pròpia experiència. Decisions. Escenes esperpèntiques. Una història senzilla que sap atrapar molts dels elements que trobem en els adolescents d’avui, relacions socials a través de la xarxa i promiscuïtat. Tot entrellaçat amb una sèrie de casualitats, a vegades massa forçades, que imprimeixen ritme a la novel·la quan comença a decaure. Personatges ben definits fins on cal, respectant les exigències d’una història que potser no calia desenvolupar tant. Qui sap si amb la meitat de pàgines el resultat hagués estat més robust.

La primera novel·la llarga d’Antonio Luque, líder de la banda Sr. Chinarro, és un bon treball. Potser no convencerà aquells llegits a base de cànons i clàssics però passarà molt bé, des dels adolescents als joves. Sobretot als que ja estan acostumats a l’imaginari que el cantant andalús ha anat desenvolupant durant la seva carrera. La debilitat dels tímids davant d’un món hostil, l’encadenament d’infortunis i l’humor a través de l’absurd. Aquest cop, en lletra impresa.

Un pensament a “Exitus, d’Antonio Luque

  1. Montserrat Brau

    Joan, quan ens posem d’estrena sempre estem molt contents! Moltes gràcies per aquest comentari tan “guapo” -deixa-m’ho dir!- i, ja saps, sempre que vulguis t’esperem amb més lectures per compartir.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *