Fronts oberts, de Pau Vidal

@Ed_Empuries @Grup62

Si poseu un enamorat del llenguatge, dels jocs de paraules, dels registres, de les variants dialectals i de l’humor a fer una novel·la del gènere dit negre, és ben segur que en sortirà una lectura amena, divertida i, tot i referir-se a fets ben terribles, poc negra.

Amb el títol Fronts oberts ja comencen els jocs de paraules (polisèmies, amb perdó): ¿fronts de guerra o fronts del cap?

I a la primera plana ja tenim un cadàver, un gos que es diu Neeskens i un filòleg de nom Camil (picada d’ull al pare de Montalbano) que treballa pels Mossos, ficat a investigador d’un crim sense tenir-ne cap vocació. Ell, el filòleg, dedica els monòlegs interiors no pas a reflexionar sobre les diferents vies possibles en l’aclariment de la mort violenta del difunt que ha trobat Neeskens sinó a plantejar-se “notes mentals” com ara si “tutia” (de “no hi ha tutia”) hauria d’anar junt o separat.

Camil viu a Gràcia amb una padrina de 108 anys de parla mallorquina incontaminada que devora les novel·les negres que li subministra el nét. El Camil, el profe, s’aprofita dels serveis a mitja jornada de la Juli (mig alumna-becària-acompanyadora de la padrina) que té vint-i-molt-pocs anys, unes tetes noves de trinca, una gran facilitat per passar del registre xava-jove al Fabra-ultracorrecte, i que encara té més facilitat per tenir “xurris” a la seva disposició.

L’acció-investigació transcorre entre Benassal (Alt Maestrat), l’Escola de Mossos de Mollet, el Campus de la Vall d’Hebron, Nou Barris, Santa Coloma de Gramenet i el Parc de Sant Martí, a més de la Vila (de Gràcia, of course). I de tot arreu, a més de la informació que permetrà aclarir el crim, Camil va recollint pel carrer mostres de parla fent honor a la disciplina d’entomofilòleg, inventada per ell.

Al capdavall desembullarem la troca deixant pel camí els dos fronts oberts i resoldrem el cas que, tot i que ben sinistre, deixarà una escletxa per la compassió pel o pels culpables.

Si busqueu una novel·la negra per anar a la platja o si us ho passeu bé amb els jocs sociolingüístics llegiu els Fronts oberts del Pau Vidal. I si participeu, com un servidor, de les dues categories aneu corrents a comprar-la: és el vostre llibre.

Títol: Fronts oberts
Autor: Pau Vidal
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-9787-758-9
Preu: 16€

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

3 pensaments a “Fronts oberts, de Pau Vidal

  1. admin

    Lluís-Emili, sembla que has trobat un personatge de novel·la negra a seguir! Tu que ens fas els Camilleris i els Montalbanos, ens explicaràs tots els Camils que es publiquin a partir d’ara, oi?
    I és que això de la llengua és una dèria molt bonica i divertida. Si a més la mescles amb una lectura absorbent com la novel·la negra… no té pèrdua!
    A l’F.X també li va encantar quan la va llegir, i sobretot se’n recorda molt de la quantitat de “mots”, no paraules, que va descobrir!

  2. Montserrat Brau

    Lluís-Emili, aquesta és una de les “pendents” que em vaig anotar i al final he descartat, però sempre que ens en parleu em fa molt de goig… Gràcies per una lectura d’estiu intel·ligent!

  3. Jordi Príncep

    Lluís Emili, a Catalunya tenim la sort de comptar amb grans lingüistes que saben traspassar el seu gavadal de coneixements amanit amb un toc d’humor que fa que una cosa que pot ser feixuga esdevingui més planera.
    Encara recordo el concurs que emetia Barcelona Televisió, presentat per l’Elisenda Roca i amb el suport lingüístic d’en Pau Vidal en què vaig tenir el plaer de participar-hi.
    No descarto llegir aquest llibre que amb tant d’encert i entusiasme ens has fet avinent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *