L’últim cop que vaig veure París, de Lynn Sheene

@ColumnaEdicions @Grup62

La lectura de L’últim cop que vaig veure París, de Lynn Sheene, ha estat una sorpresa.

No coneixia l’autora, i després d’haver llegit aquesta novel·la m’he quedat amb ganes de llegir més obres seves.

L’últim cop que vaig veure París és una novel·la d’amor, però també de guerra. Ens relata les vivències d’una dona, la Claire Harris, amb el rerefons històric de la II Guerra Mundial i l’ocupació de França per part dels alemanys.

Els episodis de guerra resulten interessants, ja que sempre se’ns expliquen a través de la visió dels ulls de la Claire. I serà gràcies a ella que coneixerem l’organització de la resistència francesa al París ocupat per l’exèrcit de l’Alemanya nazi.

Al principi de la novel·la, la història s’emmarca a la ciutat de Nova York, on la Claire és membre de l’alta societat americana, i més endavant ho farà a París, ciutat a la qual la Claire acud a la recerca d’un home i on s’esdevé gran part de l’acció.

Tant amb una ciutat com amb l’altra, gaudirem amb la descripció d’episodis en ambients elegants, amb vestits de seda, brillants, xampany i uniformes militars; i també serem testimonis de traïcions i de tortures.

El que destaco per sobre de tot de la novel·la és el personatge de la Claire perquè és una dona interessant i complexa. Penso que totes les dones ho som, i per això ens agrada topar amb personatges femenins amb una complexitat d’aquesta magnitud.

Al llarg de la narració, anirem coneixent diversos aspectes de la seva persona: superficial, tendra, tenaç, valenta, orgullosa, presumida, elegant, etc.

En cap moment, malgrat que se’ns mostri en alguna ocasió com una dona sense escrúpols, l’he jutjada negativament. Això em fa pensar que l’autora ha aconseguit crear un personatge els actes i la personalitat de la qual resulten ser totalment creïbles pel lector. Us puc ben assegurar que m’he identificat amb diverses reaccions de la Claire al llarg del relat.

He rigut amb ella, he patit per ella, m’he excitat amb ella i, al final de la novel·la, he plorat amb ella.

Al llarg de la vida, els lectors acèrrims com una servidora topem amb grans històries, llegim els clàssics, ens fem el salt amb algun bestseller i, alguna vegada, poques, descobrim un gran personatge. Senyors, els convido a descobrir la Claire Harris. No els decebrà.

Títol: L’últim cop que vaig veure París
Autor: Lynn Sheene
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 408
ISBN: 978-84-6641-527-9
Preu: 19,90€

Una resposta a «L’últim cop que vaig veure París, de Lynn Sheene»

  1. Laia, m’has fet pensar en “El temps entre costures”, una novel·la també amb una dona en temps de guerra com a protagonista. Pel que expliques, aquesta novel·la serà un èxit! Gràcies per portar-nos-la!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *