Las horas distantes, de Kate Morton

A partir d’una carta que porta extraviada molt i molt de temps, es desencadenen una sèrie de fets que donen peu a que l’autora d’aquesta novel·la s’esplaiï al llarg de més de 700 pàgines per dir… poqueta cosa. La veritat? Molt poqueta cosa.

Durant la Segona Guerra Mundial, en plena evacuació, una nena és acollida al castell de Milderhurst Castle.

Allí, a l’immens i lúgubre castell, hi viuen tres germanes, dues d’elles bessones, i una tercera que sembla que té el cap a tres quarts de quinze, igual que son pare.

La vida al castell en plena guerra és espantosa: sense servei que atengui les necessitats, sense llum, sense llenya per escalfar una mica les gèlides estances,… ja m’explicareu! Quin panorama que tenen aquestes noies, oi?

El cas és que el castell amaga moltes coses. Sembla que tingui vida pròpia. Les escletxes de les parets parlen i es queixen. De nit se senten veus. Són els fantasmes del passat que volen posar ordre a la Història.

D’això se n’ocuparà, sense saber-ho, la filla d’aquesta nena que van acollir al castell al cap de molt anys. Es ben veritat que tot el passat torna. Com una onada.

Si no el llegiu… tranquils que no passa res, eh?

Títol: Las horas distantes
Autor: Kate Morton
Editorial: Suma
Pàgines: 630
ISBN: 978-84-8365-251-0
Preu: 21€

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *