Les Desolacions de David Vann

Títol: Desolacions
Autor: David Vann
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 264
ISBN: 978-84-9787-735-0
Preu: 21,90€

Per una vegada trobo que el títol que han posat a la traducció catalana és molt millor que el que té l’original, Caribou Island, que suposo que es justifica per la intenció de l’autor o de l’editor de suggerir una seqüència de l’èxit anterior: Sukkwan Island.

La desolació absoluta plana per sobre de tots els personatges d’aquesta història i també de tot l’inhòspit escenari natural d’una Alaska gens idealitzada i lluny de les imatges de calendari turístic.

Una parella de professors ja jubilats i amb els fills fora de casa emprenen un projecte foll que podria ser la darrera oportunitat de donar algun sentit a la seva vida en comú. La resta de personatges viuen, malviuen o sobreviuen, segons els casos, perseguint amb poc èxit objectius mesquins i egoistes. Només la filla de la parella més protagonista té trets de personatge “positiu” tot i que les pistes que en deixa l’autor ens fan entreveure que li espera un futur gens esperançador.

Aquests homes i dones atrapats en unes biografies i un medi hostil m’han fet pensar, salvant totes les distàncies, en els protagonistes de dues obres mestres catalanes de fa cent anys: Els sots feréstecs de Raimon Casellas i Solitud de Victor Català.

I amb tot això ¿val la pena llegir aquest llibre? I tant! Està molt ben escrit, molt ben portada la trama, molt ben dibuixats els personatges. Tot encaixa, tot resulta versemblant, fins i tot els comportaments més difícils de justificar com ara entestar-se a construir una cabana en plena turbonada a 25 sota zero. O el final.

Assegureu-vos, però, de començar la lectura en un moment que les vostres reserves de joia de viure estiguin ben plenes. No és literatura d’evasió, més aviat és d’invasió.

4 respostes a «Les Desolacions de David Vann»

  1. Hola, m’ha fet gràcia la teva ressenya perquè tot just he acabat la lectura de Sukkvan Island, de la qual estic preparant una ressenya per al meu bloc. M’ha agradat molt aquest autor, que, sortosament, també he trobat en català. Pel que dius – i he pogut comprovar- sembla que a David Vann li van les situacions límit i els ambients agobiants (ni que faci un fred que pela). Suposo que Alaska deu ser un lloc perfecte per ambientar les seves històries, en les quals la solitud i l’ésser contra els elements són l’eix argumental. Molt bona ressenya, segur que repeteixo amb aquest autor

  2. Aquesta novel·la no deixo de recomanar-la mai! Ja se l’han llegit dues companyes de feina i, com no pot ser d’una altra manera, han acabat meravellades.
    Suposo que encara serà aviat, però ja estic esperant la propera novel·la del David Vann.

  3. El canvi de títol deu ser degut a l’editor català ja que m’estic llegint (acabant) Sukkwan Island en anglès i el títol original és “Legend of a Suicide”. Per cert, sabieu que en la versió catalana hi falten capítols? Sukkwan Island és el títol del quart (i més extens) capítol del llibre. Em pregunto si també deuen faltar els capítols 5 i 6. A què pot ser degut això? Em resulta difícil d’entendre.

  4. Nois, noia, quan fem un club de fans d’en David Vann? És una barbaritat de bo!! Lluís-Emili, que bé que ens hagis fet reverdir (reenblanquir, potser seria més escaient) la passió!! Gràcies!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *