Mar de foc

Títol: Mar de foc
Autor: Chufo Llorens
Editorial: Rosa dels vents
Pàgines: 816
ISBN: 978-84-0133-944-8
Preu: 16€

Ja feia dies que no em queia al damunt un “totxo” de competició i la veritat és que ja començava a tenir una mica de “mono”.

La providència ha volgut posar a les meves mans aquesta novel·la del Chufo Llorens. Visca la providència!! Encara que tingui el nom i el cognom de la meva germana que és, en definitiva, qui me l’ha deixat.

Aquest Mar de foc ve a ser una segona part d’Et donaré la terra. Aquí la Comtessa de Barcelona, la tremenda Almodis de la Marca, capaç de fer perdre l’oremus a la gran Ermessenda de Carcassone, ja està completament implementada en el seu paper d’esposa de Ramon Berenguer I.

El cas és que fa prou bé la seva feina. El Comte l’estima amb bogeria i posa a les seves mans la majoria d’assumptes de Palau que requereixen un mínim de sensibilitat o astúcia.

Tota la gent de la cort la té en la més alta consideració, les seves ordres van a missa i tothom les compleix sense queixes i de bon grat.

El poble està més que satisfet amb Almodis. Dóna menjar als més necessitats, escolta els seus maldecaps i sap ser implacable i justa a part iguals.

Fins aquí tot molt bé però les coses, com sempre, per unes ànsies de poder desmesurades comencen a torçar-se per Almodis de part de la seva pròpia sang.

La unió de Ramon Berenguer I i Almodis dóna com a fruit quatre fills: els bessons Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon (no és que s’hi matessin gaire buscant noms, oi?) i les noies Agnès i Sança, a banda del primogènit Pere Ramon, fruit del primer enllaç del Comte amb Elisabet.

Aquest últim és gandul, colèric i faldiller, i la seva màxima preocupació és substituir el seu pare al poder.

Els bessons són la nit i el dia: el primer, Ramon Berenguer és bo, treballador, disciplinat, i molt més apte per la successió que cap altre dels seus germans. L’altre bessó, Berenguer Ramon, és l’altra cara de la moneda: s’entén millor amb el primogènit Pere Ramon que no pas amb el seu germà bessó.

A partir d’aquí la troca comença a embolicar-se a base de bé: tot són intrigues, assassinats, duels a mort, i bordells que funcionen al barri de la Ribera o a la falda de Montjuïc gestionats per un individu d’allò més sinistre que dóna molt, però que molt de joc.

Naviliers que fan créixer la ciutat de Barcelona, pirates àrabs que demanen rescat per embarcacions i les seves tripulacions, i com sempre, l’amor.

Fins aquí puc llegir… i prou. En Chufo Llorens aconsegueix un rigor històric important, dosificat, amb pinzellades d’humor, d’aventura i de decorat de pel·lícula de dissabte a la tarda.

Mmmmmm! Xulo, xulo!!!!

Una resposta a «Mar de foc»

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *