Memòria d’uns ulls pintats, de Lluís Llach

Títol: Memòria d’uns ulls pintats
Autor: Lluís Llach
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 348
ISBN: 978-84-9787-759-6
PVP: 20€

Només algú amb la sensibilitat necessària per a compondre (lletra i música) petites obres d’art com Maremar o I amb el Somriure la Revolta, podia escriure una obra amb una força descriptiva tan gran com ho és aquesta Memòria d’uns ulls pintats.

Per raons familiars, de menut, em vaig bellugar força per la Barceloneta. Conec perfectament les botigues que servien d’habitatge a molts pescadors o treballadors del port de Barcelona i les seves famílies i també els anomenats quarts de pis (pisos de no més de 30 metres quadrats), i puc donar fe que l’autor del llibre els descriu com si hi hagués viscut.

Una vegada vaig dir en aquest mateix blog que hi ha llibres que m’agraden i d’altres que m’entusiasmen, i el que ens ocupa formaria part d’aquests darrers. Aquest llibre m’ha enganxat i és tan gran la seva força que moltes dies, passada la mitjanit, he hagut de fer veritables esforços per deixar el llibre i continuar-lo llegint el dia següent.

La força descriptiva del llibre m’ha portat a reviure quan la meva àvia i el meu pare (ambdós difunts i naturals de la Barceloneta) m’explicaven com quan escoltaven les sirenes que avisaven la població dels salvatges bombardeigs de l’aviació feixista, abandonaven casa seva i anaven esporuguits a cercar aixopluc als refugis antiaeris.

Amb un domini total del “tempo” literari i en un exercici d’estil una mica cruel, Lluís Llach ens munta en una mena de Dragon Khan que, sobretot en la part final del llibre, fa que en poques línees s’ens dibuixi un petit somriure de satisfacció i acabem fent la més trista de les ganyotes.

Lluís Llach, tot i denunciar les múltiples atrocitats de les tropes franquistes i dels seus partidaris no estalvia les crítiques a determinades accions de la II República Espanyola, com la que enviava a una mort segura a milers de joves en el marc de la terrible i per endavant perduda Batalla de l’Ebre.

També vull destacar el respecte i la sensibilitat amb la qual l’autor tracta la relació sentimental entre Germinal i David, dos dels principal protagonistes de l’obra.

Es tracta d’un llibre altament recomanable i que sens dubte serà un dels més venuts en la pròxima Diada de Sant Jordi.

Bé, per a acabar diré que el llibre arrenca quan Lluís, un director de cinema, manté una llarga entrevista amb Germinal amb la finalitat d’obtenir informació que li serveixi per a filmar una pel·lícula ambientada en els anys de la Guerra Civil espanyola i els primers anys de la postguerra.

14 pensaments a “Memòria d’uns ulls pintats, de Lluís Llach

  1. Montserrat Brau

    Jordi, crec que aquest serà un dels llibres de Sant Jordi. De fet, si cada persona que li he dit que és boníssim en compra un, el reeditaran centenars de vegades 🙂
    Per cert, no ho sabia, això de la Barceloneta! Algundia farem un Poblenou vs Barceloneta i a veure qui era més anarquista!!
    Gràcies per haver compartit la teva opinió aquí!!!

  2. Jordi Príncep

    Montserrat, ha estat un plaer fer arribar el meu comentari envers aquest magnífic llibre al nosaltres. També ha estat un plaer llegir-lo. Jo també estic segur que Memòria d’uns Ulls Pintats serà un dels supervendes, si no els supervendes del pròxim Sant Jordi. He,he, me n’he fet un fart de recomanar-lo.

  3. Nativitat Castells

    Simplement m’està agradant molt , memòria històrica amb sensibilitat , una classe d’història magistral. Només puc dir gràcies LLach.

  4. Natàlia

    M’ha encantat. Tant la història, com la manera en que està explicada. Sensibilitat exquisida. La recomano.

  5. Monica

    Impresionant. No pot faltar. Jo l’he recomenat a tots els coneguts. Pero a qui més els n’he parlat es als de casa. Parla d’un lloc (sanatori Pere Mata), on (per desgracia) hi va anar a parar la meva avia materna (ens situació, temps i circumstancies de les que parla el llibre). La descripció que en LLuis Llach en fa, tant dels edificis, l’entorn i les persones que s’hi trobaven hem va fer reviure tantes coses….

    Gràcies LLuis. Com sempre no m’has decebut. Escoltar els teus discos hem transporta, en un viatge de sensacions i sentiments. Ara, tambe et puc llegir i tornar a viatjar amb tu.

  6. MARTA

    Fins el capítol 21 anava tot bé, al capítol 22 m’ha caigut la primera llàgrima. Quina duresa llegir aquelles paraules. Un llibre per recomanar. Brutal com a escriptor també, en Llach

  7. Carme

    És un bon llibre. El que m’ha semblat sensacional i molt erudit és el llenguatge i la narració. La manera que té de descriure els personatges i els fets, així com la utilització dels recursos lingüístics que donen a la nostra llengua tota aquella riquesa que ens fa enorgullir i gaudir d’allò que és tan nostre i que ens dóna identitat.
    Gràcies Lluís.

  8. Rosa

    Em feia una mica de por no fos cas que el Lluís escriptor no fos igual que el Lluís compositor. Que errada estava!, m’ha encantat, enganxat, captivat per la seva tendresa, duresa i reconstrucció històrica 🙂

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *