No sóc jo qui afirma haver gaudit d’Aquesta nit digues que m’estimes, d’en Federico Moccia

Títol: Aquesta nit digues que m’estimes
Autor: Federico Moccia
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 464
ISBN: 978-84-6641-452-4
PVP: 18,90€

No, amics, això és una equivocació. Recordeu allò que en dèiem “un error d’impremta” quan anàvem a l’escola i ens trobàvem el conte corrent en el llibre de català? Doncs igual! Això és un error de blocaire, perquè tot i que el meu nom és el que apareix com a signant d’aquest post, no puc ser jo mai de la vida!

Mireu, jo sóc una dona a punt de fer-ne 40, gaudeixo amb Jaume Cabré o amb J.L. Borges, acompanyo la meva neboda al Bershka però sé que “tot allò no fa per mi”, porto la meva filla al McDonald’s màxim un cop l’any i perquè no sigui dit, prefereixo Puccini als Catarres… Així les coses, ¿com podria jo admetre, aquí, davant de tots nosaltres, que he llegit la darrera novel·la del fenomen supervendes que és Federico Moccia i, més encara, que m’he distret d’allò més? Impossible! Aquesta nit digues que m’estimes no s’ha fet per a mi! Per aquesta raó he demanat l’opinió a una amiga i em comenta això:

En aquesta novel·la trobem el Moccia que vam deixar després de Perdona, però vull casar-me amb tu, presentant-nos uns conflictes humans i sentimentals de persones adultes -queden enrere les aventures on les protagonistes no superen els 20 anys-. Es tracta d’un triangle amorós entre una noia pianista que ha abandonat l’exercici d’aquesta professió per una promesa feta in extremis després d’un greu accident del seu promès; aquest xicot, que va en cadira de rodes; i un “galán” guapo, guapo, guapo, atent, atent, atent, ric, ric, ric i catxes, catxes, catxes… Ja us podeu imaginar que al voltant hi ha una galeria de secundaris que acompanyen l’acció de tal manera que ofereixen el contrapunt quan la protagonista es troba en el dilema de si tenir una aventura amb Mr. Perfecte o seguir amb el marit paralític, fidelment avorrida.

Tot plegat és molt distret perquè, en aquesta novel·la d’alt voltatge sexual, en Moccia posa les coses fàcils perquè el lector (més aviat la lectora) es deixi anar i gaudeixi a cor què vols d’una situació morbosa i excitant… És allò que passa amb Pretty woman, que sempre que la fan per la tele és un èxit de share. Per què? Doncs perquè de vegades ens agrada La ventafocs amb una mica de sal i pebre, potser… Creieu-me, si teniu ganes de desconnectar, aquesta novel·la és la vostra!

Us ho imagineu? Jo llegint una novel·la romàntica així… calúmnies! I a sobre, corre el rumor que m’han vist al bus amb un llibre folrat amb paper gruixut i molt opac i escoltant Jenifer!! On s’és vist!

Shht! Aquí teniu el primer capítol en pdf!

5 pensaments a “No sóc jo qui afirma haver gaudit d’Aquesta nit digues que m’estimes, d’en Federico Moccia

  1. Va de llibres

    hahahahahha m’ha encantat allò de “en aquesta novel·la d’alt voltatge sexual”, m’ha entrat curiositat de llegir la novel·la i tot, fins i tot amb la Jenifer de fons (tot i que confesso la meva predilecció els darrers dies per “vell llop de mar”). Jo que no vaig passar de la pàgina 5 del llibre “a tres metros sobre el cielo”, amb aquesta descripció sóc capaç de llegi-me la novel·la.
    Per cert, tens tota la raó amb el comentari que m’has deixat fent al·lusió “hi ha una pila de dones de més de 30 que el llegeixen”. Cert, en conec unes quantes, de la mateixa manera que em vaig empassar els llibres de Crepúsculo i posteriorment les pel·lícules.

    M’agrada molt el teu blog, enhorabona! 🙂

    Gemma.

  2. Montserrat Brau Autor de l'entrada

    Gemma, pensa que de marro n’hi ha MOOOOLT! Un marro primer contingut i després a l’estil luxe asiàtic, amb decorats d’aquells que envejaria qualsevol decorador del Palace!! Si te’l llegeixes, no esperis un Jo Confesso, però creu-me que et distreurà a base de bé! Quan vulguis, ja saps on som!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *