Pagèsiques

Títol: Pagèsiques
Autor: Perejaume
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Poesia
Pàgines: 560
ISBN: 978-84-2976-849-7
Preu: 24,90€

Pagèsiques és el darrer poemari de Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957), reconegut pintor i escultor català, Premi Nacional d’Arts Visuals de l’any 2005 i Premi Nacional d’Arts Plàstiques del 2006. Anteriorment havia escrit els poemaris Oli damunt paper (1992) i Obreda (2003).

Seguint l’estela de les Geòrgiques de Virgili, els ciments de Pagèsiques tenen la intenció d’esdevenir un monument al món del camp i la pagesia, íntimament lligat a l’autor.

A cadascun dels cinc llibres que el componen, Pagèsiques, Els arbres, Els suros, El taller i Bloc de notes, Perejaume es mimetitza amb el seu medi, servint-se en ocasions d’aquest per obtenir símbols amb els quals donar textura als poemes -els boscos, el camp, les muntanyes, els arbres, el vent, etc.- i en altres ocasions per aconseguir que aquest medi natural tan seu, barreja de terra fèrtil i paraula, esdevingui el propi poema en cos i ànima. Aquest grau de complicitat i simbiosi entre l’art i la natura és una de les constants a tota l’obra artística de Perejaume.

Tan gran és la seva identificació amb la natura que és difícil llegir Pagèsiques i que no et vingui al cap el mite de Dafne i Apol·lo, en el qual Dafne es converteix en llorer fugint de la persecució d’Apol·lo. I és que, per moments, sembla que Perejaume desitgi transformar-se en arbre o muntanya.

A banda de les constants mencions al medi natural, també trobareu referències a la pintura i als pintors que han influenciat Perejaume i que admira. Com exemple aquests versos:

El pintor mira la terra a contraclaror, la nit de Sant Joan:
vingui al paper una claror joànica de brosses i mirós.

Els cinc llibres contenen poemes asimètrics en vers lliure, proses, pensaments i reflexions posades en negre sobre blanc. I puntualment hi ha micropoemes d’un sol vers on queda latent l’estreta relació entre paisatge i escriptura:

Vaig encomanar-me als arbres que em donessin camí.

Perejaume, que va ser guardonat el 13 de febrer amb el Premi Ciutat de Barcelona de Literatura Catalana per aquest Pagèsiques, i va tenir oberta a La Pedrera, i prorrogada fins al 26 de febrer, l’exposició Ai, Perejaume, si veies la munió d’obres que t’envolten, no en faries cap de nova!, un motiu més per conèixer l’art d’aquest artista multidisciplinar.

2 pensaments a “Pagèsiques

  1. Montserrat Brau

    Cèsar, aquest és un poemari digne de ser regalat, eh? Bonic com pocs! Poc em pensava jo que fa un parell de setmanes, a la tetúlia matinal o de Rac1 o dels Matins (vaig fent zapping i no ser on era aleshores) en parlessin una llarga estona!! Va ser curiós veure que una poesia tan delicada arribava als mitjans barrejada amb la crisi! No sé si alguun altre nosaltres ho va sentir… en tot cas, moltes gràcies per aquests versos tan ben triats!

  2. Cèsar

    Doncs, sí, Montse. Aquest és d’aquells llibres que pots anar llegint de mica en mica, de tant en tant, amb la certesa de que sempre acabaràs tornant-hi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *