Que mil posts no son nada, que febril la mirada…

Sí, nosaltres, sí! Em sento com en Gardel en el tango, amb el temps que passa en una bufada… Sembla que va ser ahir que encetàvem aquest bloc i aquest és el post que fa mil! Ho heu llegit bé,

1.000 comentaris

Com passa el temps, oi? I quin bé de Déu de llibres que hem llegit, no trobeu? M’ho estava mirant i ha estat com fullejar un àlbum de fotos: el Jo confesso, la Memòria d’uns ulls pintats, una pila de Viatges al Regne de la Fantasia, una pila encara més gran de Ferrans Torrents, les Guies de Vins de Catalunya que eren, no com ara, poc conegudes, les obres completes de Maragall i en Gerard Piqué i tot!

Bé, doncs, només era això, dir-vos que ja n’hem fet mil… i que només n’hem fet mil! Gràcies per ser nosaltres!!

9 pensaments a “Que mil posts no son nada, que febril la mirada…

  1. Jordi Príncep

    Per molts anys més de lectures i de nosaltres. És un plaer haver contribuït al creixement i l’existència d’aquest blog.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *