Una declaració d’amor a Roma

Títol: Roma. Passeig per l’eternitat
Autor: Valentí Gómez i Oliver
Editorial: Destino
Col·lecció: L’àncora
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-9710-211-7
Preu: 20,00€

Sí. L’anagrama de Roma és Amor. Això és el que sent Valentí Gómez i Oliver (professor, poeta, escriptor, traductor…) per la ciutat que l’ha acollit i on ha viscut i han nascut els seus fills i néts.

“Roma és una ciutat que d’ençà el dia en què vaig començar a viure-hi, sempre he portat al meu sarró. Caure a les seves xarxes resulta “quasi” inevitable, i en conseqüència el dia que me n’allunyi (físicament), sé del cert que no m’abandonarà (espiritualment) mai més.”
p. 47

Com a fruit d’aquest amor i llarga experiència Valentí Gómez, ha tornat a publicar, en aquest cas en català i amb algunes actualitzacions (i amb il·lustracions diferents), el llibre que el 1986 i el 2001 ja havia publicat en espanyol.

El llibre es divideix en tres jornades (com La vida es sueño ¿?) La primera jornada són les reflexions del viatger que arriba i resta a Roma. En la segona jornada compon 6 passejos: de la Terra, del Foc, de l’Aventí, de l’Aigua, de l’Aire i Extramurs. I en la tercera pren com a eixos temàtics elements significatius de Roma: els obeliscos (16!), els ponts, les fonts, les estàtues parlants, les portes i muralles, la Roma subterrània… i tanca el llibre amb un epíleg poètic i un colofó amb l’acrònim d’AMOR que ja hem dit que és l’anagrama de ROMA.

Que ningú no s’enganyi, Roma. Passeig per l’eternitat NO és una guia de Roma. Fer una guia d’aquesta ciutat és una tasca ingent que ens podria ocupar centenars de pàgines. Com diu l’autor Roma és una “ciutat-museu”. No solament el seu passat, quan Roma era el centre del món, ha deixat milers de testimonis artístics extraordinaris, escultòrics i arquitectònics, sinó també podem admirar obres de segles posteriors: mosaics bizantins meravellosos, art medieval, obres cabdals del Renaixement i dels grans artistes, extraordinàries realitzacions del barroc arquitectònic i urbanístics com a resultat del desig dels Papes de dotar a la ciutat de monuments únics i perspectives grandioses puntejades per obeliscos egipcis –alguns reelaborats o més tard imitats…

Tresors amb els quals un ensopega cada quatre passes: esglésies (l’autor no sap, ¡però els romans tampoc!, quants centenars d’esglésies hi ha a la ciutat), que contenen pintures i escultures dignes d’admirar, palazzi (que si has viscut a Roma has pogut penetrar-hi a dins), placetes, jardins, fonts… L’autor les va enumerant segons el fil del passeig o les anècdotes literàries i cultes que li suggereixen, acompanyant-les d’uns dibuixos de quadern fets amb grafit que tenen la gràcia de l’espontaneïtat i també la voluntat de reflectir la fascinació per unes tres columnes que resten dempeus o la façana d’una església tan popular com Santa Maria in Trastevere…

La meva primera visita a Roma em va deixar fascinada. A més de la monumentalitat arquitectònica romana, em va fer descobrir la bellesa del barroc que els llibres d’art no m’havien aconseguit ensenyar. Hi havia tantes coses i tan bones per veure! Per aquesta raó, la segona vegada hi vam anar un mes sencer per repetir, completar i “digerir”. No en vaig tenir prou i vaig tornar dient que un dia em perdria a Roma… La meva tercera visita em va reafirmar en tot l’anterior i vaig poder redescobrir noves coses, com ara els nous colors que lluïa la Capella Sixtina.

És arran d’aquesta tercera visita que vaig llegir l’anterior versió de Roma. Passeig per l’eternitat. Realment, deixar-se endur de la mà d’algú que, com l’autor, coneix i estima tots els racons de Roma va ser, a més de suggerent, molt instructiu: Roma es dóna a qui la visita però tots ens emportem a casa una ciutat diferent: la nostra Roma.

Ara rellegir el llibre sense l’afany de treure’n un profit immediat sinó com a plaer de lectura i, a més, en la meva llengua, ha estat com obrir l’àlbum de fotos i anar fent el recorregut pels carrers i carrerons, pels museus coneguts i els gairebé ignorats, per les magnífiques meravelles barroques o les aparatoses però interessants mostres de l’arquitectura feixista… Ja veieu, doncs, que Roma. Passeig per l’eternitat és un llibre per llegir abans de viatjar a Roma i per llegir després d’haver anat a Roma.

Un viatge a Roma acompanyat d’aquest llibre és un gran regal per una mare, oi? En qualsevol cas, aquest llibre fa viatjar!

Sí. L’anagrama de Roma és Amor. Això és el que sent Valentí Gómez (professor, poeta, escriptor, traductor…) per la ciutat que l’ha acollit i on ha viscut i han nascut fills i néts seus.

“Roma és una ciutat que d’ençà el dia en què vaig començar a viure-hi, sempre

he portat al meu sarró. Caure a les seves xarxes resulta “quasi” inevitable, i en conseqüència el dia que me n’allunyi (físicament), sé del cert que no m’abandonarà (espiritualment) mai més.” p. 47

Com a fruit d’aquest amor i llarga experiència Valentí Gómez ha tornat a publicar, en aquest cas en català i amb algunes actualitzacions (i amb il·lustracions diferents), el llibre que el 1986 i el 2001 ja havia publicat en espanyol.

El llibre es divideix en tres jornades (com La vida es sueño ¿?) La primera jornada són les reflexions del viatger que arriba i resta a Roma. En la segona jornada compon 6 passejos: de la Terra, del Foc, de l’Aventí, de l’Aigua, de l’Aire i Extramurs i en la tercera pren com a eixos temàtics elements significatius de Roma. Els obeliscos (16!), els ponts, les fonts, les estàtues parlants, portes i muralles, Roma subterrània … i tanca amb un epíleg poètic i un colofó amb l’acrònim d’AMOR que ja hem dit que és l’anagrama de ROMA.

Passeig… que ningú no s’enganyi NO és una guia de Roma. Fer una guia d’aquesta ciutat és una tasca ingent que ens podria ocupar centenars de pàgines. Com diu l’autor Roma és una “ciutat-museu”. No solament el seu passat, quan Roma era el centre del món, ha deixat milers de testimonis artístics extraordinaris, escultòrics i arquitectònics, sinó també podem admirar obres de segles posteriors: mosaics bizantins meravellosos, art medieval, obres cabdals del Renaixement i dels grans artistes, extraordinàries realitzacions del barroc arquitectònic i urbanístics com a resultat del desig dels papes de dotar a la ciutat de monuments únics i perspectives grandioses puntejades per obeliscos egipcis –alguns reelaborats o més tard imitats…

Tresors amb els quals un ensopega cada quatre passes: esglésies (l’autor no sap, però els romans tampoc!, quants centenars d’esglésies hi ha a la ciutat), que contenen pintures i escultures dignes d’admirar, palazzi (que si has viscut a Roma has pogut penetrar-hi a dins), placetes, jardins, fonts … L’autor les va enumerant segons el fil del passeig o de les anècdotes literàries i cultes que li suggereixen acompanyant-les d’uns dibuixos de quadern fets amb grafit que tenen la gràcia de l’espontaneïtat i de reflectir la fascinació per unes 3 columnes que queden en peu o de la façana d’una església tan popular com Santa Maria in Trastevere…

La meva primera visita a Roma em va deixar fascinada. A més de la monumentalitat arquitectònica romana, em va fer descobrir la bellesa del barroc que els llibres d’art no m’havien aconseguit ensenyar Hi havia tantes coses i tan bones per veure!. Per aquesta raó la segona vegada hi vam anar un mes sencer per repetir, completar i “digerir”. No en vaig tenir prou i vaig tornar dient que un dia em perdria a Roma… La meva tercera visita em va reafirmar en tot l’anterior i vaig poder redescobrir noves coses, per exemple els nous colors que lluïa la Capella Sixtina.

És a ran d’aquesta tercera visita que vaig llegir l’anterior versió del Passeig… Realment, deixar-se dur de la ma per algú que, com l’autor coneix i estima tots els racons de Roma va ser, a més suggerent, molt instructiu: Roma es dóna a qui la visita però tots ens emportem a casa una ciutat diferent, la nostra Roma.

Ara rellegir el llibre sense l’afany de treure’n un profit immediat sinó com a plaer de lectura i, a més, en la meva llengua, ha estat com obrir l’àlbum de fotos i anar fent el recorregut pels carrers i carrerons, pels museus coneguts i els gairebé ignorats, per les magnífiques meravelles barroques o les aparatoses però interessants mostres de l’arquitectura feixista… Ja veieu doncs que Passeig… és un llibre per llegir abans de viatjar a Roma i per llegir després d’haver anat a Roma.

Un pensament a “Una declaració d’amor a Roma

  1. Montserrat Brau

    Fita, jo sóc mare, així que deixaré aquest comentari obert avui per casa, a veure si se’l llegeixen i cau el llibre amb els corresponents passatges 🙂
    Tal com estan les coses, tanmateix, espero només el llibre. Gràcies per la idea, en qualsevol cas!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *