Una forma de vida, d’Amélie Nothomb

Títol del llibre: Una forma de vida
Autor: Amélie Nothomb
Editorial: Empúries
Col·lecció: Anagrama/Empúries
Pàgines: 112
ISBN: 978-84-9787-768-8
PVP: 15,29€

En Pablo s’ha llegit Una forma de vida, d’Amélie Nothomb i ens n’ha fet la ressenya. Aquí la teniu:

Aquest llibre té com a protagonista una noia, l’Amélie, que rep cartes i missives d’un soldat nord-americà que li va explicant –i això ho sabem des de la primera pàgina, pràcticament- que pateix un transtorn alimentari. Tots els horrors que ha patit a la guerra, tots els combats, els morts, la misèria humana que ha viscut l’ha acabat afectant de tal manera que l’única cosa que pot fer és menjar. I ho fa contínuament. No pot parar de menjar i menjar.

Immediatament, l’autora del relat –i també coprotagonista- s’interessa per l’estat d’aquest soldat i mantenen durant tot el llibre una llarga i i intensa correspondència. A més, entre missiva i missiva, Amélie Nothomb va pensant sobre els perquès d’aquesta guerra a l’Iraq on està destinat en Melvin –el soldat- i també entra en una espècie d’espiral reflexiva sobre el consumisme, la nostra societat, la condició humana i com ens relacionem amb allò que és a d’altres països…

Un parell de coses que heu de saber sobre aquest llibre: la primera és que es tracta d’un relat terriblement amè, que es llegeix molt ràpidament; i l’altra és que el final no us deixarà indiferents. Amélie Nothomb ha aconseguit, sigui com a personatge o com a autora, fer un llibre de ficció on ella forma part del relat i que tracta temes que no són els més habituals en les meves lectures, però que han aconseguit que m’hi enganxi, i molt.

Un pensament a “Una forma de vida, d’Amélie Nothomb

  1. Montserrat Brau

    Pablo, és quan llegeixo sobre “guerres contemporànies” que m’adono més clarament de l’horror de les matances; quan són novel·les històriques, en general, hi poso més distància i no em commouen tant… Per tant, crec que aquest llibre, amb aquest punt de vista tan peculiar, deu ser molt i molt interessant per reflexionar sobre aquesta societat nostra! Gràcies!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *