De sobte, truquen a la porta, d’Etgar Keret

@Ed_Proa @Grup62

En Martí s’ha llegit De sobte, truquen a la porta, d’Etgar Keret, i encara no sabem si ens l’ha ressenyat. Aquí teniu el seu escrit.

He decidit que me’l llegiré. L’he vist quan ha arribat i me l’he fet meu. De fet, només veient la faixa que porta el llibre ja em convenç. El recomana el Quim Monzó i tampoc és un autor d’aquells que fa escarafalls positius. Normalment va al revés. Els escarafalls els fa negatius. Doncs res, tu. Ja el tinc. I m’he posat a llegir-lo… i mira que em costa llegir, però aquest me l’estic ventilant molt ràpid. He de fer-ho més sovint això de llegir llibres de relats curts. No pel tema del metro, sinó perquè segueixo millor el fil argumental de les coses. O no… vés a saber.

Com deu ser aquest Etgar Keret per aconseguir trobar aquests punts de partida dels contes a De sobte truquen a la porta? Me l’estic imaginant a casa, davant de l’ordinador, repassant papers que ha anat escrivint mentre anava viatjant en autobús per Tel Aviv, desgranant petites idees i qüestions surrealistes tot convertint-les en conte com a De fet, últimament tinc unes ereccions tremendes, amb en Ronel, el gos terrier d’en Darko “llepant-li la trempera matinera” mentre “un pensament fulgurant li va travessar l’ensopit i relativament desocupat cervell: «Això és sexe?»”. En Keret deu tenir un gos que llepa? Ai. No ho sé. Vés a saber…

I aquest conte de l’Ella i en Tsiki? Aquesta història que parteix d’un petó apassionat que acaba amb una ferida amb sang, i ella descobrint que el seu xicot té una cremallera sota la llengua i, després de descordar-la, trobant-hi algú altre? Com se t’acut això, Keret? Diria que d’això en diuen… talent! Això! Talent! Doncs res tu, que me l’estic llegint i no paro de pensar que això ha de sortir d’experiències pròpies o pensaments viatgers: “no hi ha res més estrany que sentir xinès parlant hebreu”. Segur que aquesta frase final de conte ha sortit d’una sessió d’acupuntura. No ho sé. Vés a saber…

L’únic problema és que m’estic acabant massa ràpid el llibre. M’encanten aquestes situacions com les d’en Joseph, o la d’en Celles, en Tireta, en Bigotis,… Per fer l’escrit del Nosaltres hauria de seguir els consells de la reportera del conte Quin animal ets quan li diu allò de “Escriu alguna cosa de veritat: una història, no només un grapat de paraules. Escriu amb naturalitat, com fas sempre”. Sí. El millor serà seguir els consells de la reportera que filma l’Etgar Keret mentre escriu. Si, oi? No ho sé. Vés a saber…

M’he acabat el llibre en un tres i no res, m’ha encantat, no deixo de recomanar-lo a tothom i, francament, el pitjor és que no sé com faré l’escrit pel Nosaltresllegim. Espero que em surti bé. Li hauré de preguntar a en Keret com s’ho fa per escriure així de bé. A saber com s’ho fa.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: De sobte, truquen a la porta
Autor: Etgar Keret
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-7588-348-9
Preu: 18,90€

3 pensaments a “De sobte, truquen a la porta, d’Etgar Keret

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *