Després del terratrèmol, d’Haruki Murakami

@Ed_Empuries @Grup62

Després del terratrèmol ha estat el meu primer Murakami, però no crec que sigui l’últim. Tenia moltes ganes de valorar per mi mateixa aquest autor, que sempre veig a les travesses per al Nobel. És evident, tot just encetar el llibre, que té un estil propi, depurat, poètic, blanc, que ens permet entrar en el relat des de molt a prop i amb la mateixa cadència que viuen els personatges. Un ritme lent que es veu sacsejat per l’arribada del terratrèmol de Kobe. Recordo bé les imatges de la desgràcia, tot i que ja fa gairebé vint anys que va passar. Tanmateix, us dic amb franquesa que no tinc clar si les recordo perquè les vaig enregistrar a la memòria visual o bé perquè en Murakami me les hi acaba de posar. I no és que en parli massa directament, del terratrèmol. No ens l’explica… senzillament hi és.

En aquests sis relats –alguns més estrafolaris que altres- hi ha alguna cosa que es trenca. No només ho fa la terra sota els peus, sinó també les parelles (us recomano el darrer conte i el primer), les rutines, les relacions de cadascú amb les seves misèries més íntimes… Si voleu que us digui, mentre el llegia –intercalat amb una altra obra de no ficció- pensava “vols dir que anem bé?”, perquè hi ha moments que és molt… no sé com dir-vos-ho… rar. Ara bé, vist amb perspectiva, trobo que les imatges que troba l’autor són bones, memorables. Estic recordant ara mateix un fragment on es descriu com es construeix una foguera a la platja i és una filigrana, plena de bellesa plàstica i ordre narratiu: l’acció transcorre en primer pla però pel fons va passant el foc, la calor, la creació i la destrucció… bellíssim!

Us he triat una cita del relat que es titula Tailàndia. Li diu un xofer tailandès a una doctora japonesa que du un pes enorme a dins, “una pedra”:

És una cosa ben curiosa, això dels terratrèmols. Ens pensem que el terra que trepitgem és dur i inamovible. Fins i tot hi ha l’expressió “tocar de peus a terra”. Però un dia, de sobte, ens adonem que no és així. El terra i les roques, que ens pensàvem que eren ben sòlids, es desfan com si fossin líquids.

La literatura, per sort, roman.

Títol: Després del terratrèmol
Autor: Haruki Murakami
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-9787-834-0
Preu: 17€

Autor: Montserrat Brau

Em dic Montserrat, sóc lingüista de formació (o deformació linguística, no ho sé) i vaig néixer el dia de Sant Isidor de Sevilla, o sigui que durant els anys de carrera vaig fer vacances sempre el dia del meu aniversari. Eps, quin luxe, eh? Si teniu interès a saber-ne més, aneu entrant per aquí i ens anirem coneixent tots plegats!! Us hi espero!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *