El viejo rey en el exilio, d’Arno Geiger

@ElAlephEditores @Grup62

Quan va arribar aquest llibre al Nosaltres, el primer que vaig fer va ser preguntar si hi havia algú amb un “historial” d’Alzheimer a la família. Jo no recordo tenir-lo, o com a mínim no ho he viscut, però sé que és molt dolorós pels qui ho han patit.

Servidor té una memòria prou feble com per tenir una por irremeiable a una senilitat barrejada amb aquesta malaltia, però vaig optar per agafar aquest llibre i vaig fer bé. N’estic convençut. A El viejo rey en el exilio, Arno Geiger fa un relat de l’evolució de la malaltia en el seu pare. De fet el llibre comença dient que el seu avi, quan ell era petit, li tirava troncs quan es colava pel seu jardí perquè ja no el reconeixia. En realitat però, més que l’evolució de la senilitat, en aquest llibre els protagonistes són son pare, l’autor, la resta de família, les cuidadores i, sobretot, la malaltia.

Amb el pas del temps i del llibre veiem com aquest vell rei es va exiliant, poc a poc, del seu món. Hi ha moments durs en què té una ferma necessitat de tornar a casa, quan en realitat és a casa. Bàsicament perquè el concepte de “ser a casa” el fa sentir segur… fins que se n’oblida. Com es processa una cosa com aquesta?

M’ha agradat molt, d’aquest llibre, que malgrat ser un escrit que no deixa de ser molt dur, deixa un bri, un alè d’esperança en aquest camí que inexorablement fa baixada. És un sentiment que aniria, més o menys, així: malgrat totes les vicissituds i tots els impediments, malgrat que son pare “desaprengui” el seu món, Arno Geiger ha après de son pare coses que sense la malaltia no hauria pogut descobrir.

Us deixo amb una cita que vaig trobar especialment colpidora, però també molt bonica, que hi ha a meitat del llibre.

“Me he lavado aquí las manos”, dijo padre una vez. “¿He hecho bien?”
“Sí, esta es tu casa y tu lavabo”.
Él me miró asombrado, sonrió confundido y dijo:
“¡Dios mío, espero no volver a olvidarlo!”
Esto es demencia. O mejor dicho: eso es la vida, la materia con la que está hecha la vida.

Alguns de nosaltres pensareu que potser no és un llibre per aquest estiu o per regalar. Jo us diré que és un molt bon llibre.

Si el voleu en català, El vell rei a l’exili també el trobareu editat per Proa. El ressenyarem ben aviat!

Títol: El viejo rey en el exilio
Autor: Arno Geiger
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 464
ISBN: 978-84-153-2565-9
Preu: 17,90

3 pensaments a “El viejo rey en el exilio, d’Arno Geiger

  1. Marta Gil

    He tingut tres cops el llibre a les mans a punt de passar per caixa, però no m’he atrevit a comprar-lo, per què a la família sí que tenim historial de senilitat… Potser aquest bri d’esperança que dius que ens deixa el llibre m’anima finalment a comprar-lo i llegir-lo, perquè pel que dius, està clar que té un grau alt de qualitat.
    Gràcies!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *