Estàtues sense cap, de Manuel Forcano

@Ed_Proa @Grup62

Tenia ganes de llegir en Manuel Forcano. Me n’havien parlat bé i per això quan vaig saber que havia publicat un nou poemari vaig voler llegir-lo. Bé doncs, crec que la recomanació va ser molt bona! N’he gaudit força, d’aquestes Estàtues sense cap.

El llibre està dividit en dues parts. La primera du el mateix títol que l’obra sencera i recull una sèrie de poemes amorosos entre dos homes ambientats a El Caire. La segona, El penell dels meus dies, és un recull de poemes de la mateixa temàtica en diferents ambients. Gairebé en tots hi ha la presència de l’amor passat, amb una mirada nostàlgica però positiva, amb malenconia però sense buidor existencial… Els poemes són breus, precisos, amb unes imatges clares i directes que permeten una plasticitat bellíssima. Diu el final del poema Imatges:

De tu l’únic que ara servo són imatges.
Les del goig. I tanco els ulls
per veure-les millor.
Els qui sabeu llegir
ja m’enteneu.

Ho he trobat molt bonic. Com també aquest final de Cairo revisited:

Quants quilòmetres de viatge
per no moure’t de la memòria.

Heu viscut mai l’experiència de tornar a un lloc i, en el fons, estar fent turisme més pels records que pel lloc en ell mateix? M’ha semblat que aquests versos, però potser tot el poemari, ho resumeixen molt bé amb paraules… però si hem de fer cas a en Manuel Forcano, potser aquestes paraules ens traeixen, perquè quan les unim no aconseguim acostar-nos a allò que és més autèntic…

Que inútils les llengües:
el desig sap dir-ho tot.

Títol: Estàtues sense cap
Autor: Manuel Forcano
Editorial: Proa
Col·lecció: Óssa Menor
Pàgines: 88
ISBN: 978-84-7588-346-5
Preu: 16€

2 pensaments a “Estàtues sense cap, de Manuel Forcano

  1. Carles Foxi

    Bon dia! Si no diem “poemes amorosos heterosexuals”, perquè si que ho diem dels homosexuals? No podem dir que són poemes amorosos i prou, o precisar que és l’amor als altres homes?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *