La química i la física de les relacions i els concursos del Nosaltresllegim

@Ed_Portic @Grup62

Hola a tots, Nosaltres!

En èpoques en què paraules com “coaching” ja no ens sonen estranyes, potser és el moment d’analitzar i entendre què és el que fa que congeniem més o menys entre nosaltres, i sobretot, què és el que podem fer perquè quan ens trobem amb gent amb qui, així d’entrada no ens faria res que desapareguessin del mapa, puguin acabar essent aliats, encara que només sigui mentre treballem.

Es tracta de sumar, oi?

Així doncs, es tracta de conèixer quina és La química de les relacions, i això és precisament el que ha escrit i descrit en Ferran Ramon-Cortés: què és el que fa i fem perquè les relacions amb la gent del nostre entorn rutllin més o menys.

I aquí arriba la part del concurs. Voleu conèixer els secrets d’aquest “Art de construir relacions personals”?

Des de Pòrtic ens ho posen molt fàcil: regalen 5 exemplars de La química de les relacions. L’art de construir vincles personals d’en Ferran Ramon-Cortés.

I què heu de fer per aconseguir un d’aquests 5 exemplars? Aquí us ho expliquem! Ens heu de respondre el següent:

Quina és la frase amb més bona intenció que heu dit i que ha acabat pitjor?

I quina és la persona amb qui no us hauríeu imaginat mai que hauríeu pogut relacionar-vos però que ha acabat sent un dels vostres millors aliats en aquesta vida?

Heu de respondre a la nostra crida als comentaris d’aquest post i teniu temps de contestar fins al dilluns dia 11 de març.

Però atenció! El concurs va per punts extra que valorarà Pòrtic si sou capaços de definir-nos la física de les relacions, o l’art de millorar-les amb un gest.

Carícies? Copets a l’esquena? Petonets al front?

Esperem les vostres respostes!

8 pensaments a “La química i la física de les relacions i els concursos del Nosaltresllegim

  1. Esther

    Fa poc vaig dir a casa el nom d’una neboda que estava a punt de néixer. La meva filla de 6 anys, i que jo no sabia que escoltava, ho va deixar anar a casa del avis, espatllant el moment al pare de la criatura (el meu germà), que es va enfadar força amb mi i em va tocar el crostó. Jo ho vaig fer amb l’emoció de l’arribada de la nena i ja veus, el germà enfurrunyat uns díes.

    La meva cap és la persona que pensava que mai podría tenir una bona relació i ara és cada dia la meva mestra. Res ha canviat, bé, sí una cosa, la meva manera de prendre’m les coses que fa o diu, i la meva voluntat de ser, gràcies a ella, una persona més tolerant, humil i adaptable.

    La física de les relacions: suposo que les relacions les establim a partir del cos, i el cos té el seu propi llenguatge. I el llenguatge del cos és físic: és físic el to de la veu, és física la mirada, el gest… inclús és físic la rigidés o tensió que es manifesta en el cos. I tot això, més enllà de les paraules i els sentiments, es transmet a través de la nostra part física i condiciona les nostres relacions. Ara bé, jo em pregunto una cosa, podem fer físicament el que no sentim en realitat?, no seria més fàcil partir del sentiment i de l’actitud i deixar que la nostra part física ho manifesti?…

  2. Glòria

    Pel què fa a la frase dita amb bona intenció i que no va acabar bé, va ser a la meva filla petita: li vaig suggerir que si algun dia tenia germans, què preferiria, un germanet o una germaneta. Ara no només em pregunta periòdicament que quan “comprarem” el germanet, sinó que, a més, em proposa comprar un gosset i un gatet perquè així cadascú tindrà una mascota! Si ho sé, em guardo la pregunta!

    La persona amb qui d´entrada vaig pensar que no teníem res en comú i que no ens portaríem mai bé (ai, aquest “mai”, quin gran creador de prejudicis i quant mal fa a les relacions personals!) va ser una amiga que vaig conèixer farà uns quinze anys. La primera impressió va ser que era massa extrovertida, amb el sentiment massa a flor de pell, massa categòrica en les seves opinions i que volia que el món girés al seu voltant. Una nit que vam sortir soles ens vam passar hores i hores xerrant a la barra d´un local sense fer ni cas a la música i a l´entorn (ni tan sols al masculí) i vam descobrir-nos per sempre. El que inicialment em va semblar excessiu en ella, va acabar sent una personalitat encantadora, amb idees molt clares i contundents però sempre positiva i alegre i que sempre diu i fa el que pensa i sent, i per això, que sí que compartim, ens avenim moltíssim i me l´estimo molt.

    La física de les relacions són els microsenyals que ens enviem els uns als altres per apropar-nos o allunyar-nos del nostre interlocutor, ja sigui conscientment o inconscient. Jo n´utilitzo dos a consciència que són quasi infal·libles: per “bloquejar” algú i no deixar-lo apropar, braços creuats i mirada de tant en tant a la punta de les meves botes; per apropar-nos i facilitar la comunicació, el rei dels gestos de la comunicació no verbal: el somriure.

  3. Eva

    A la feina vaig dir a una companya que havia llegit les 50 sombras de Grey i que era un llibre que deseguida t´enganxava.Vaig deixar el llibre a aquesta companya i ara cada dia comenta davant de les altres les aventures del Sr Grey.Ara les altres companyes de feina estan enfadades amb mi per no haver dit abans que tenia el llibre i no deixar-lis a cadascuna d´elles primer.
    A l´escala tinc una veïna d´aquelles estirades que no diuen ni el bondia.Desde el primer dia no vem conectar gens!!!
    Fins que un dia vem coincidir en un curset d´anglès i apartir de llavors ens hem anat coneixent i ara fins i tot de tan en tan anem a fer el cafè juntes!!.Quan li explico la primera impresió que vaig tenir d´ella encara riem!!
    Sóc una persona molt extrovertida i gesticulo molt a l´hora de parlar .La fisica de les relacions són un seguit d´emoticones (com les dels mòbils) que fem servir cada dia per comunicar-nos amb el reste de persones.Una picada d´ullet,una mirada als ulls,un llengot.Jo faig servir molt la pujada de celles quan algo no m´agrada i la mirada en blanc per fer riure.

  4. Eva

    A la feina vaig dir-li a una companya que havia llegit cincuenta sombras de Grey i que era un llibre que de seguida t´enganxava a la lectura.Vaig deixar-li el llibre a aquesta companya i ara cada matí es dedica a explicar les excelències del Sr Grey a les demès.Ara les demès tan enfadades amb mi per no haver dit abans que tenia el llibre i no haver fet un sorteig per veure qui era la primera a llegir!!!
    A l´escala tinc una d´aquelles veïnes que desde el primer dia ens vem caure fatal.Fins que la sort ens va portar a fer un curset juntes i quan ens vem coneixer ens hem caigut genial i fins hi tot em anat a fer algún cafè juntes.
    Sóc una persona molt extrovertida i gesticulo molt quan parlo.La fisica de les relacions són com aquelles emoticones dels mòbils que ens ajuden a expressar amb gestos i imatges per comunicar-nos millor.
    Jo utilitzo molt els ulls per expressar;una pica d´ullet,una mirada als ulls, un aixecament de celles….

  5. Ada

    L’estiu passat vaig dir a uns amics que si els venia de gust veure’ns un dia durant les vacances podíem fer una paella tots junts. El problema va ser que no s’ho van prendre al peu de la lletra sinó que van venir a la casa de la platja amb la maleta per a passar tot un pont de quatre dies. Realment va ser de pel·lícula: jo ho vaig amb tota la meva bona intenció perquè em venia de gust passar tot el dia amb els meus amics, però veure’ls aparéixer a la porta amb les maletes ja descarregades del cotxe va ser massa. La meva cara era un poema i jo només feia que rebobinar a la meva ment aviam si realment els havia suggerit passar quatre dies a casa. S’ha de dir que finalment ho vam passar bé, però em va costar superar l’ensurt de les primeres hores.

    Amb la persona que mai hagués cregut que tindria tan bona relació és amb una companya de l’escola, amb la qual no havia intercanviat ni quatre paraules perquè creia que no teníem res en comú. Al cap dels anys, vam coincidir al mateix gimnàs i des de llavors ens hem fet inseparables al gimnàs: una a l’altra ens animem a assistir a les classes i compartim la mateixa aficció.

    La física de les relacions és aportar un plus a la interactuació amb les altres persones. Es tracta d’apropar-nos físicament i fer que d’aquesta manera les relacions millorin, sempre tenint en compte com es pot sentir l’altra persona davant aquest contacte i deixant clares els senyals.

    Gràcies per aquest nou concurs!

  6. Elisa

    La frase amb més bona intenció que vaig dir i que ha acabat pitjor és quan li vaig dir a una de les meves amigues (no és una amiga íntima) que la seva filla era igual que ella. Uff!! El que vaig dir!! S’ho va prendre fatal perquè ella considera (jo no ho sabia) que la seva filla té un caràcter molt difícil….. Jo que pensava que s’ho prendria com una floreta…..Quasi deixa de parlar-me i tot.

    Fa anys em vaig fer amiga d’una noia a classe de pintura amb la que semblava que no teníem res en comú (ni edad, ni nivell social, ni ideologia política…) A dia d’avui encara manentim una relació estreta i és amb les persones que millor m’ho passo i que em fa riure més.

    Entenc que la física de les relacions és fer els gestos necessaris que serveixen per a crear llaços més estrets amb els altres.

  7. Bea

    Hola,
    Porto tota la setmana pensant en una frase que hagi dit amb bona intenció i que hagi acabat malament i no en trobo cap! (De fet, trobo alguna frase que li he dit a una persona molt propera, però que és massa personal i que no vull que surti aquí publicada; em sap greu!)
    Sobre la persona amb la que mai pensaria que podria relacionar-me és una companya de feina. La primera vegada que la vaig veure pensava que era una estirada, super-pija, que no podria mai tenir res en comú amb ella: però que equivocada estava! I també m’ha passat algun cop una cosa a l’inrevés: penses que una determinada persona és com tu, que sereu super-amics, que serieu aliats en tantes coses, i després d’un temps te n’adones que no tot era com havies pensat i que realment tens poc en comú amb aquella persona.
    L’art de millorar les relacions amb un gest: AMB UN SOMRIURE, claríssim!
    Gràcies!

Els comentaris estan tancats.