L’últim abat, de Martí Gironell

@ColumnaEdicions @Grup62

A Sant Benet de Bages tothom està revolucionat, se’ls ha girat feina, molta feina.

Resulta que “la Congregación para la Observancia de Valladolid” – quin nom, oi? – té la mania persecutòria de voler controlar -a la seva manera- tots els monestirs catalans i l’abat Pere Frigola per aquí no hi passa de cap manera!!

Durant una temporada massa llarga, els abats que regien alguns dels nostres monestirs havien estat triats a dit, no pas per la seva vàlua personal ni tampoc per la seva fe o espiritualitat. Aquests homes estaven més per la feina d’anar ben tips, enriquir-se personalment a costa de les donacions dels fidels i gaudir de TOTS els plaers que donava la vida que no pas per l’ora et labora. Aquest ritme de vida tan llicenciós portà més d’un monestir a la ruïna total, i Sant Benet de Bages no en fou una excepció.

Quan l’abat Frigola veu de què va el tema, s’esgarrifa a base de bé i decideix posar-se mans a l’obra prenent una sèrie de mesures dràstiques, radicals, que no són ben rebudes per ningú. Entre el poble rebotat per un cantó i la maleïda “Observancia de Valladolid” donant pel sac, el pobre abat ho té molt malament, la veritat.

L’últim abat és un llibre xulíssim, molt ben documentat. En Martí Gironell fa que puguem tocar totes les coses que ens descriu, com si fos un conte vàlid per a nens de totes les edats, petits i grans.

Si encara no teniu acabada d’escriure la carta als Reis, us el recomano. És bo per a tothom!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: L’últim abat
Autor: Martí Gironell
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-6641-534-7
Preu: 21,99€

2 pensaments a “L’últim abat, de Martí Gironell

  1. cesceo

    Bona nit des de terres valencianes.
    Acabe de llegir “L’últim abat”. Confirme les impressions que ha escrit Lia: llibre ben documentat per part de l’autor que et fa viatjar per l’espai i temps en què transcorre la història que, a més a més, no es fa gens pesada de llegir, tot el contrari, és molt amena i… entren unes ganes de trepitjar el monestir de sant Benet!.
    Una salutació i fins a la propera ocasió!.
    Cesc.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *