“Mamita, campeonamos!”

Sí, nosaltres, hem guanyat en la categoria de Literatura Corporatiu els Premis Blogs Catalunya que concedeix l’@STIC.cat. Quina alegria, oi? Jo en tinc moltíssima! Quan he pujat a recollir el premi de la mà de la Trina Milan, Presidenta de l’Stic, i de la Laura Borràs, Directora de la Institució de les Lletres Catalanes, he pensat “sort que no em deixen parlar!” (crec que els amics i amigues que eren a l’auditori, com que em coneixen, ho han agraït també!).

Si m’haguessin deixat, tothom hauria sentit com donava les gràcies a Grup62 i a una “comunicadora” molt valenta que sovint ens visita. Apostar per donar la veu als lectors sense coartar-nos MAI la llibertat és fer un pas endavant. Gaudir d’un espai no professionalitzat on parlar de llibres i compartir punts de vista és un luxe! Som lectors afortunats i em plau reconèixer-ho públicament.

Però aquest no hauria estat un “gràcies” aïllat. Al darrere hi haurien anat els agraïments a la Lia, a l’Elisabeth, al Cèsar, a l’Alexandra, a la Marta, al Jordi, al Lluís-Emili, a l’Anna, a l’FX,  a la Fita, a la Patrícia, a l’Albert, al Sergi, a la Geòrgia, a la Laia, a les Males Herbes, a l’Anna, a la Cristina,  al Rubén, a la Rocío, a la Sílvia, al Pere, a la Mariela, a la Marta, a la Mireia, naturalment, al Martí i a tots els qui en algun moment, quan heu acabat de llegir un llibre, heu pensat en nosaltres. Una vegada em deia l’Alexandra que en tots -o gairebé tots- els posts hi ha un comentari meu d’agraïment. És clar! Quantes vegades no he llegit alguna cosa bona, bona que mai no m’hauria cridat l’atenció si no hagués estat gràcies a nosaltres?

Per últim, hauria donat les gràcies a tots els autors, vius i morts, que en algun moment han trobat una estona per parlar amb nosaltres a través de les pàgines d’un llibre. Sens dubte, la possibilitat de viure a través de les seves paraules és fins i tot millor que guanyar aquest premi que avui compartim. Que bé que nosaltresllegim!

Autor: Montserrat Brau

Em dic Montserrat, sóc lingüista de formació (o deformació linguística, no ho sé) i vaig néixer el dia de Sant Isidor de Sevilla, o sigui que durant els anys de carrera vaig fer vacances sempre el dia del meu aniversari. Eps, quin luxe, eh? Si teniu interès a saber-ne més, aneu entrant per aquí i ens anirem coneixent tots plegats!! Us hi espero!

7 respostes a «“Mamita, campeonamos!”»

  1. Ostres, ostres, ostres. Avui toca obrir el cava i brindar per tots nosaltres, perquè nosaltres llegim, nosaltres gaudìm, perquè aixó es fantàstic. Moltes felicitats!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *