Olé, de Goliat Fasier

olegoliatfasier

@Ed_Empuries @Grup62

La Lloll viu feliç a l’Índia on les vaques són respectades fins que Champion mor a conseqüència d’un estúpid accident practicant el parapente a l’Himalàia.

Així comença la novel·la que Goliat Fasier ha escrit després de la seva visita a Barcelona.

Per consolar-se, la Lloll i les seves tres amigues decideixen viatjar de nou i, aprofitant el vol que porta els convidats d’un casament d’uns indis forrats que es farà a Barcelona i després de unes quantes peripècies i entrebancs burocràtics, es fiquen al compartiment que porta el cavall, una mica presumit però bon jan, que ha de passejar el nuvi.

Asisteixen a les noces, passegen per la ciutat, descobreixen que, si bé les vaques no són sagrades, els bous sí que tenen un lloc al costat del Déu infant, com poden comprovar a la fira que aquells dies té lloc al davant de la Catedral.

Continuen fent turisme i senten dir que, no gaire lluny, fan uns espectacles on és posible veure en acció uns toros molt i molt ben dotats de banyes i altres atributs.

A la Susi la perspectiva la posa totalment a cent i anima les altres tres a anar fins a Sevilla fent autostop. Després de trencar-se les banyes en incidents que no revelarem per no fer spoilers, arriben a un lloc ideal on una colla de toros -tots molt i molt atractius- pasturen en llibertat i exhibeixen els seus fisics producte d’un acurat bodybuilding. Un d’ells, anomenat Gris i que fa moltes ombres, deixa la Susi turulata i la sotmet, ¡de grat!, a tota mena de jocs eròtics de submissió.

Quan descobreixen que l’espectacle, que per raons que no comprenen en diuen Fiesta com si fos un cotxe, acaba gairebé sempre malament pel toro, la Lloll, la Ravetó i la Hilde agafen l’AVE cap a Barcelona. La Susi es queda a Sevilla i munta una agència especialitzada en contactes per internet per a vaques addictes a les manilles sense folre.

La Ravetó descobreix que a Barcelona, a més de no fer aquelles fiestas, hi ha una gran tolerància amb les vaques que tenen orientacions sexuals diferents, tot i que al barri on això és més manifest hi ha una plaça que té el tètric nom d’Escorxador, a tocar d’un recinte dedicat fins fa poc a la Fiesta. I decideix quedar-s’hi a viure.

La Lloll, ara només amb la Hilde, atretes per la propaganda que parla d’uns pobles on corren toros en boles pel carrer van a veure aquesta festa i comproven que també és un joc molt bèstia i que corren en boles però amb boles en flames. Finalment, com que ja és el més de Juliol, se’n van cap a Pamplona per veure una exhibició de mascles corrent pel carrer però comproven que, tot i ser divertit, també acaba malament.

Decebudes, encara que veure aquelles enormes tanques publicitàries amb un toro negre els fa pujar les hormones automàticament, s’apunten a un viatge de l’Imserso -que ja tenen una edat- i fan cap a Formentera on els han dit que l’herba és molt bona i abundant, on podran conviure a la comuna del seu amic, el gat Giacomo.

Llegiu la novel·la, rieu i convertiu-vos al vegetarianisme. M’agraïreu el consell…

Títol: Olé
Autor: Goliat Fasier
Editorial: Emporion
Col·lecció: Narrativa – Fora de catàleg
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-9787-890-6
Preu: Aquest escrit i aquesta coberta no tenen preu!

Una resposta a «Olé, de Goliat Fasier»

  1. Lluís-Emili i, dissenyador de coberta, FX, feia dies que no comentava aquí però avui no me n’he pogut estar!! Quin gran llibre heu comentat precisament per avui! Us felicito!!! L’aniré a comprar aquesta mateixa tarda 😉

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *