Plans de futur, de Màrius Serra

@Ed_Proa @Grup62

Tanta tinta tonta t’unta… p. 84

S’acosta Sant Jordi. Ja ens hem llegit el Premi Sant Jordi 2012. Ja podeu fer Plans de futur de com felicitar els Jordis i Jordines regalant un llibre…

Sí, he titulat citant i he començat el comentari fent intents de paronomàsies*. Perquè encara estic contagiada dels jocs de paraules que Màrius Serra ha deixat escampats per la novel·la, com si fos el sembrador que va llençant llavors pel camp amb l’esperança que, mentre seguim la història del matemàtic tetraplègic i autodidacte Ferran Sunyer Balaguer (1912-1967) i la seva família, anirem collint els brots, flors i fruits de les paraules, per degustar-les i somriure.

La història del Ferran (senyor Sunyer, senyor Sunyer!) i les germanes Carbona (Carmala, Carn-bona,…) està basada en fets reals i persones de carn i ossos, en el període dels anys 20 fins els 60 del segle passat. L’època del noucentisme, de la guerra (“és la guerra que tot ho esguerra, i mira que t’ho diu un esguerrat”, p. 141) i de la postguerra.

És una història emotiva, on diferents personatges agafen la veu narrativa per anar descrivint escenes i moments, com si fossin  les escenes d’una auca. Cadascú amb el seu llenguatge personal i les seves expressions: “pare paret” per invocar al pare, per exemple.

És la història de l’esperit de superació d’en Ferri, demostrant, com a matemàtic que és, que la ment pot superar les limitacions físiques del cos i que la ironia i el sentit de l’humor poden fer més fàcil la vida als altres (sobretot a les altres, les dones) que s’han consagrat a tenir-ne cura amorosament i ser les seves mans a l’hora d’escriure les complicades formulacions matemàtiques que el seu cap construeix. D’això en sap i molt l’autor, tot parlant de les dificultats de moure una cadira de rodes en una estació ferroviària:

… Els que convivim amb ell des de fa anys sabem que aquests processos mecànics són molt més importants del que semblen. En el seu aprenentatge es dissol bona part de l’angoixa que provoca conviure amb un ésser tan desvalgut com el Ferri. (p. 226)

La història és tendra i el llenguatge està ple de jocs lingüístics. Podem dir, com el protagonista quan troba errors matemàtics,  que aquest llibre és una tro-ba-lla, (“Ai, nenes, no sé què diu de l’ou com balla” p. 90).

No us la perdeu, per Déu.

*Joc de paraules on s’oposen dos mots que només es diferencien en algun fonema, o en el qual un mateix mot és usat en dos sentits diferents.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Plans de futur
Autor: Màrius Serra
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-7588-349-6
Preu: 21,50€

4 respostes a «Plans de futur, de Màrius Serra»

  1. Fita, m’ha agradat molt el to lingüístic amb què has fet el teu comentari. Es nota ben clar que has quedat imbuïda dels girs lingüístics que tan bé domina en Màrius Serra.

  2. M’agradaria fer un comentari després de llegir “Plans de Futur”:
    Seré una mica dura, però m’agradaria que el comentari no ferís la sensibilitat de ningú.
    Crec que el llibre està ben escrit, el tema està ben tractat i és interessant, però no dona per tota una novel.la i , malgrat que l’autor hi ha posat un pel d’intriga és reiteratiu, monòton i avorrit. Se m’ha fet pesat. Fins hi tot el tractament del text no respon a la categoria d’un brillantíssim autor com és el Sr. Màrius Serra
    Ho sento , però m’ha decebut.

  3. Doncs a mi m´ha semblat valent i tendre. M´agraden les diverses veus narratives i com es combinen i has d´anar desfilant el passat i el futur dels personatges. L´he trobat divertit, enginyós i lúcid.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *