Provisionalitat, de Toni Sala

@Ed_Empuries @Grup62

Vaig llegir fa uns dies aquí al Nosaltresllegim un comentari d’en Lluís-Emili sobre Provisionalitat, de Toni Sala, i em va fer venir ganes de llegir-lo – ja sabeu que sóc molt fan dels relats breus-. La veritat és que crec que en el seu comentari està perfectament explicat l’argument de totes dues històries, així que no us avorriré ampliant-ne detalls i dedicaré el temps d’aquest post a dir-vos per què m’ha agradat aquest llibre i per què crec que val molt la pena llegir-lo.

Des del meu punt de vista, al final d’haver llegit un i altre relat ens queda el pòsit d’un concepte: “el perdó”. Jo vaig anar a les monges i allà d’aquest tema se’n parlava molt. Quan era petita no entenia gens com és que tenia tanta magnitud, perquè per a mi era relativament fàcil: es limitava a disculpar una companya que t’havia agafat el llapis de color carn i no te’l tornava… ja per sempre més hauries de pintar les cares dels nens de color rosa (és ben sabut que els llapis color carn eren els grans desitjats dels “plumiers” amb cremallera). L’odi el desfermava veure l’espai de la gometa ondulada buit, sense el preat llapis carn. El perdó era substituir-lo per un llapis rosadet.

Toni Sala ens parla d’una galeria de personatges que han d’afrontar el perdó, cap a ells mateixos i cap als altres. El noi del primer relat és molt jove i es troba amb la necessitat de perdonar un fet que és més que discutible -des del meu punt de vista- que hagi de ser perdonat. | Com fa amb la majoria de passions, el pas del temps m’ha temperat la gelosia. | Els del segon relat són ben bé una altra cosa… Es pot perdonar qualsevol cosa? La família mereix que perdonem passi el que passi? No ho sé. Jutgeu nosaltres mateixos la resposta que ens en dóna l’autor, si és que ens en dóna…

Títol: Provisionalitat
Autor: Toni Sala
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-9787-800-5
Preu: 14€

Autor: Montserrat Brau

Em dic Montserrat, sóc lingüista de formació (o deformació linguística, no ho sé) i vaig néixer el dia de Sant Isidor de Sevilla, o sigui que durant els anys de carrera vaig fer vacances sempre el dia del meu aniversari. Eps, quin luxe, eh? Si teniu interès a saber-ne més, aneu entrant per aquí i ens anirem coneixent tots plegats!! Us hi espero!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *