Pujol Catalunya, d’Enric Canals

@Ed_Portic @Grup62

El diumenge 19 de maig de 1960 es va celebrar al Palau de la Música Catalana (Barcelona) un concert a càrrec de l’Orfeó Català que s’emmarcava en els actes commemoratius del centenari del naixement de l’insigne poeta Joan Maragall. Aquells dies, el general Franco era a Barcelona en el marc d’una operació d’aproximació del règim franquista a la societat catalana. Per aquest motiu, en aquest concert hi havia la presència d’alguns ministres franquistes.

En un principi, en el programa del concert hi havia prevista la interpretació d’El Cant de la Senyera, peça que posteriorment va ser eliminada del programa per la fèrria censura franquista a causa del seu innegable significat patriòtic. En finalitzar el concert, el públic, dempeus, va demanar-ne la interpretació mentre un grup de patriotes n’entonava el cant i llençava fulls volants contra el règim franquista i la presència del general Franco en terres catalanes.

De tot el que va succeir aquella nit al Palau de la Música i les seves conseqüències posteriors que van portar a la detenció, empresonament (4 anys a la presó saragossana de Torrero), tortura i condemna (7 anys) de Jordi Pujol i altres patriotes, l’Enric Canals en fa un relat trepidant, a Pujol Catalunya, que atraparà el lector com si fos un thriller des de l’inici del llibre, que més compta amb un pròleg de Josep M. Solé i Sabaté.

L’autor fa una interessant introducció en què emmarca els fets del Palau, la seva preparació i l’estada del general Franco a Barcelona, en la realitat social catalana d’aquelles dates. Malgrat que l’Enric Canals s’estalvia els detalls morbosos dels salvatges interrogatoris i tortures que van patir tots els detinguts per  haver participat en la causa penal I-IV-60 per “rebelión militar por equiparación”, sí que queden clars els mètodes interrogatoris que feia servir Vicente Juan Creix, l’aleshores Cap de la Brigada Social de la 6ª Región. La brutalitat del seus mètodes va donar lloc, entre els opositors al règim franquista, a una dita que feia així: “Creix però no et multipliquis”.

El que no manquen són els detalls de l’afer Galinsoga. Qui era director de La Vanguardia Española va ser destituït del seu càrrec a causa de la pressió popular per haver dit “todos los catalanes són una mierda”, després d’haver assistit a una missa oficiada en català.

La lectura del llibre s’alenteix cap al final, per repetició de conceptes, quan l’autor hi reprodueix les diferents actes dels interrogatoris i dels judicis militars sumaríssims.

Alguns d’aquests documents, malgrat ser-ne reproduccions, veuen la llum pública per primera vegada.

Títol: Pujol Catalunya
Autor: Enric Canals
Editorial: Edicions Pòrtic
Col·lecció: Pòrtic Visions
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-9809-253-0
Preu: 18€

3 pensaments a “Pujol Catalunya, d’Enric Canals

  1. Jordi Príncep

    A més, Montserrat, és que està molt ben escrit. Té la gràcia que tot i estar llegint uns fets força sabuts, el llegeixes, com ja he deixat dit en el meu comentari, amb la mateixa intensitat que hom llegeix un thriller.
    Moltes gràcies per les teves amables paraules.

  2. Reynaldo P. Carlson

    Com diria Estellés “han passat anys, molts anys, han passat moltes coses” des que, al 1973, 15 pares i mares de L’Horta Sud redactaren els estatuts de la Nostra Escola Comarcal . Amb el règim franquista decrèpit i una societat que començava a plantejar-se altre món, les inquietuds en matèria educativa eren evidents. La utopia d’una educació en valencià, que fomentara la creativitat, on l’expressió corporal jugara un paper important i on els xiquets cresqueren i es formaren envoltats de natura és el punt de partida d’aquesta història.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *