Retrobar l’ànima, d’Esteve Miralles

@Ed_Empuries @Grup62

Un llibre per llegir amb calma i rumiar

Fa dies que vaig enllestir la lectura d’aquest llibre i m’he donat un temps per pensar-lo.

No és un llibre religiós, com algú podria pensar en llegir el títol. Tampoc és un llibre dels anomenats d’autoajuda (encara que, probablement, a l’autor l’ha ajudat haver-lo escrit). Es presenta com un “dietari narratiu” que Miralles comença a la Toscana (part I), segueix a Barcelona (part II), i que acaba en un tercer espai intangible anomenat Ànima (part III).

L’autor, un home que ha arribat a la quarantena i que treballa en el sector de la cultura (es dedica a l’ensenyament en una facultat de comunicació, ha treballat escrivint i traduint teatre, ha publicat una novel·la,…), sent la necessitat de reflexionar i de “retrobar l’ànima” perquè “vivim un temps en què totes les experiències sensibles semblen caramels que t’arriben llepats”.

Aquest desig de Retrobar l’ànima, íntim, però també confrontat respecte els altres, passa necessàriament per la reflexió i la discussió que l’autor mantindrà amb diferents filòsofs, però també passa per l’experiència vital, a vegades dolorosa, que el portarà a intentar definir l’ànima en una concepció moderna, lluny de les concepcions tradicionalment dualistes.

L’ànima, tal com l’entén Esteve Miralles, serveix per a moltes coses: per a viure el present, per a saber afrontar el dolor amb enteresa, per a ser lliure i responsable, per a defensar-se dels abusos del poder, per a ser delicat amb els altres … I no és un ens en sí, sinó que cal deixar-la créixer: “s’ha de cultivar”. L’ànima serà descrita o definida a partir de la pàgina 219 en 101 aforismes. Són tants, que hom pot triar, reflexionar, trobar contradiccions i debatre amb l’autor, com quan en l’aforisme 91 diu que “No cal definir què és l’ànima”.

Aquesta indagació interior va acompanyada i s’alimenta de les circumstàncies materials, culturals, professionals i vitals de l’autor, i sobretot, per l’experiència dolorosa de la mort prematura del company d’estudis, escriptor i amic David Vilaseca, i també la d’algun familiar estimat. Els de la seva generació, joves que han arribat a la maduresa i que formen part del món de la cultura s’hi podran sentir identificats.

No és un llibre de lectura ràpida ni fàcil. És un llibre per recollir idees, per obrir debats. Per rumiar.

Títol: Retrobar l’ànima
Autor: Esteve Miralles
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-9787-826-5
Preu: 18€

4 respostes a «Retrobar l’ànima, d’Esteve Miralles»

  1. Fita, m’ha agradat molt això dels caramels que t’arriben llepats! és molt gràfic, eh? I trobo que té tota la raó! Llepats i mig gastats i tot, segons com… Gràcies per proposar-nos un llibre valent!

  2. Moltes gràcies, Fita, per les teves paraules, i per la delicadesa amb què has llegit “Retrobar l’ànima”… Una lectura afinada i, haig de dir-ho, directa al cor del llibre!… Un honor, i un plaer.
    I sí, Montserrat, de vegades, això del caramels passa, oi?… Però, vaja, són tantes o més les vegades que una vivència sembla única i feliç… Com els vostres comentaris al “Nosaltres llegim”!
    Gràcies!…

  3. Parlant de felicitat, sempre ens omple d’aquest sentiment rebre els autors aquí, així que moltíssimes gràcies, Esteve, és… a veure com ho diem… un sugus de pinya nou de trinca! 🙂

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *