Terra, de David Vann

@Ed_Empuries @Grup62

Sóc molt fan d’aquest autor. Molt! Crec que pocs com ell a hores d’ara descriuen situacions límit amb aquesta asèpsia tan vertiginosa que genera un neguit terrible en el lector. És com quan veus en un National Geographic que les hienes estan menjant-se una cria de lleó i el fotògraf només fa fotos, sense prendre partit en la cruesa… doncs això mateix! I aquesta tercera persona distant i freda, a més, la fa passejar-se per uns paisatges que esdevenen protagonistes. Això sí, si a les altres dues novel·les anteriors hi feia un fred que pelava, a Terra hi fa una calor que esparvera! Califòrnia, la terra dels surfistes “bollicaos”, convertida en un escenari copartícep per a la decadència humana.

No us explicaré massa l’argument, perquè l’Albert ja va fer-ho en l’anterior comentari amb prudència, però també us dic que l’argument no em sembla el més important… Això no és una novel·la-riu sinó més aviat una novel·la bassa, on el que importa és deixar-se portar fins al fons i ofegar-te una mica amb els protagonistes.

Perquè compartim una mica del plaer de la lectura, us en cito un fragment que espero que us agradi.

Un mar de color marronós i ell hi estava submergit fins a les espatlles. Pesadament, es va endinsar més en el no-res, i tot ell es va sentir trist. Una tristor cansada, pesant. Tiges seques, gens de vent, el sol caient amb força, i la tristor penjada de cada costella. Allò no era meditació, només un pes. La seva família era un pes.

I, recordeu: si encara no heu llegit David Vann, feu-ho! Qualsevol de les seves novel·les val molt la pena.

Títol: Terra
Autor: David Vann
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-9787-824-1
Preu: 21,90€

2 pensaments a “Terra, de David Vann

  1. Lluís-Emili

    Montse, sé per haver llegit els llibres congelats de David Vann, com de bó que és com a escriptor i com són de dures les seves novel·les. Miraré d’armarme de valor per afrontar la lectura d’un David Vann situat en un escenari amb risc d’insolació. Si ho dius tú segur que paga la pena

  2. Montserrat Brau

    Lluís-Emili, abans de llegir-te-la, assegura’t que se t’hagi pogut passar qualsevol rastre d’estrés post-vacacional i que estiguis amb la moral ben alta, perquè a mesura que avances, la cosa té més tela… Sense anar més lluny, penso que fa uns dies el Martí ens feia un elogi dels avis a propòsit d’un llibre sobre l’Alzheimer… doncs ja veuràs, ja!! Però el tracte amb l’àvia és, fins i tot, light!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *