Cent dies de felicitat, de Fausto Brizzi

centdiesdefelicitat

@ColumnaEdicions @Grup62

La Clara, amb pas ferm cap a la firma pròpia al Nosaltresllegim, ens ressenya el seu segon llibre per a tots nosaltres. Es tracta del Cent dies de felicitat, de Fausto Brizzi. Aquí el teniu:

Hi ha certs pensaments –de fet, els essencials- que acostumen a passar-nos totalment desapercebuts quan vivim immersos en la pròpia rutina. En Lucio Battistini, protagonista de Cent dies de felicitat, no n’és cap excepció: els seus dies semblen fotocòpies descolorides, fins que li comuniquen que està malalt i que li queden poc més d’un centenar de dies per morir.

Com és de suposar hi ha un abans i un després un cop s’assabenta de la terrible notícia. A partir d’aquí, els maldecaps del seu dia a dia passen a un segon pla, es relativitzen, i entra en un nou estat de consciència per mirar d’afrontar la crua realitat: té un tumor maligne al fetge de 6 cm (a qui anomena l’amic Fritz) i la seva vida ha començat un compte enrere de cent dies. En sentir que la seva vida s’esgota, experimenta tot tipus d’estats d’ànim que comparteix amb nosaltres: xoc, apatia, angoixa, estrès, obsessió, autocompassió…  i felicitat. Battistini ens apropa la seva experiència a través d’un relat sincer, intimista i amb grans dosis d’un humor present a tota la novel·la, des de la primera fins a l’última pàgina.

El debut narratiu de Fausto Brizzi és brillant. Es treu de la butxaca un protagonista únic, un sogre vivaç, una família tendre, uns grans amics de la infantesa… i moltes, moltíssimes, rosquilles. Pot sorprendre una novel·la quan ja en coneixes el desenllaç? Es pot fer comèdia explicant que tot i que encara som prou joves tenim la mort a tocar? Després de llegir amb delit la novel·la de Brizzi us puc garantir que sí. El relat és dolç i amarg alhora, s’hi troben perles de saviesa i ens commou amb un mig somriure.

Cent dies de felicitat és tot un cant a la vida. En destaquen els tocs d’humor, la frescor i el ritme, que reprodueix talment els estats d’ànim del protagonista. És molt fàcil empatitzar amb l’entranyable Lucio, les seves peculiars reflexions i el món que l’envolta. Sí, m’agrada Lucio Battistini. La seva fixació pels inventors, les seves obsessives cerques a Google, les seves ocurrències… i resulta inevitable preguntar-se, igual com fa ell: què faríem si ens quedessin cent dies per morir? Què trobaríem a faltar de qui més ens estimem? Quin és el sentit de la vida? Potser sí, que és fer un mos a una rosquilla ben calenta…

A quina conclusió arribem amb tot plegat? Cal que assaborim cada segon de la nostra vida. “Perquè un dia sense riure és un dia perdut”.

Clara, sembla que això de llegir pel Nosaltres et provoca més d’un dia de felicitat! T’esperem ben aviat amb nous llibres.

Nosaltres, aquí teniu el primer capítol en pdf perquè pugueu gaudir una mica de la lectura del llibre de Fausto Brizzi.

Títol: Cent dies de felicitat
Autor: Fausto Brizzi
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Carles Sans Climent
Pàgines: 360
ISBN: 978-84-664-1847-8
Preu: 17,95€

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *