El do, de Mai Jia

eldoI jo que volia explicar-vos de què va El do, de … i quan pensava que havia de començar pel començament -pel nom del protagonista- ja tenim un problema. O més que un problema, el primer dels enigmes que amaga aquest best-seller que ha arribat des de la Xina. I és que el protagonista té, ben bé, cinc noms! Si de cas, us explicaré de què va el llibre… o si més no, ho intentaré.

Aquest thriller està estructurat en tres part: la primera és una relat que ens explica com des de finals del s.XIX fins a meitats del s.XX hi ha una zona de la Xina on hi viu una nissaga familiar que passa de viure com a marxants de sal -gent prou adinerada- a convertir-se en una fàbrica de matemàtics però també d’interpretadors de somnis. Una barreja ben curiosa però que en aquest primer relat Mai Jia aconsegueix donar-hi, no només sentit, sinó també significat.

Serà gràcies a la primera part, on descobrim els orígens i influències del nostre protagonista -que anomenarem Rong Jinzhen per poder-nos fer entendre d’ara en endavant-, que podrem entendre i comprendre una mica més com funciona el cervell d’aquest individu.

I és que d’això és del que en realitat va aquest llibre: una home que molts dirien que és un boig i d’altres que és una ment extremadament privilegiada.

Durant la segona part la història se centra en com el govern xinès fitxa -qui diu fitxar, diu pràcticament segrestar- en Rong quan és a la universitat per treballar pels serveis secrets perquè treballi per ells en una unitat secreta en un búnker recollint informació classificada i desencriptant i desxifrant criptogrames enemics. És en aquest tram on trobem la vessant més “thriller” del llibre, amb un protagonista, a vegades tan misteriós com els missatges que ha de desencriptar.

Amb un to una mica més vacil·lant, va continuar:
– Sempre he cregut que el talent i la bogeria són les dues cares d’una mateixa moneda: són com la nostra mà dreta i l’esquerra, que surten d’aquest nostre cos humà, però que van per camins diferents. En matemàtiques, hi ha infinits positius i infinits negatius; en certa manera, es podria dir que un geni és un infinit positiu, mentre que un boig podria representar un infinit negatiu. Però en matemàtiques, tant si són infinits positius com negatius, continuen sent infinits: nombres sense fi. Per tant, sempre he pensat que un dia, quan aquesta raça nostra humana arribi a un punt de desenvolupament avançat, potser el boig serà com el geni: un home amb un gran talent, un individu savi i competent capaç de fer unes contribucions a la societat que sorprendran tothom.

No us puc explicar gaire més com funciona el segon tram perquè, en primer lloc, no us vull destapar la intriga i en segon lloc perquè funciona d’una manera poc habitual. De la tercera part… muts i a la gàbia! I del nostre protagonista, pràcticament no en llegirem ni una paraula sinó que l’anirem coneixent a través de les entrevistes que fa un investigador de la seva figura tot parlant amb les persones que el van conèixer.
És ben bé que sense la primera part no hi ha la segona, i que la segona és ben bé un puzzle on anirem descobrint com era aquest tal Rong Jinzhen. Un home que, per bé o per mal per ell, tenia un do.

Aquí teniu els primers capítols en pdf i el booktràiler del llibre:

Títol: El do
Autor: Mai Jia
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Traducció: Núria Parés | Ernest Riera Arbussà
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-297-7310-1
Preu: 20€

Un pensament a “El do, de Mai Jia

  1. Jordi Príncep

    Ostres, entro al Nosaltres i em trobo que hi ha una entrada nova (aquesta) Me n’alegro molt. No he deixat d’entrar de tant en tant al blog per a veure si hi havia novetats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *