Les dones sàvies de la muntanya, de David Martí

lesdonessaviesdelamuntanyaDes que em vaig incorporar com a lectora per al Nosaltres, no m’havia tocat repetir escriptor, fins ara que m’han proposat la lectura de Les dones sàvies de la muntanya.

I és que repeteixo amb en amb qui em vaig estrenar amb El guerrer adormit. El que passa és que Les dones sàvies de la muntanya no té res a veure amb l’anterior publicació d’aquest escriptor, ja que en David Martí reprèn la temàtica de narrativa de ficció amb aires històrics que ja havia provat amb Les bruixes d’Arnes i La metgessa de Barcelona.

David Martí ha escollit de nou repetir amb personatges femenins que encarrilen les seves vides al voltant de professions que forçosament necessiten d’amplis coneixements del que ens dóna la natura, en el seu moment, les bruixes i una metgessa i ara, les trementinaires, dones que vivien al Pirineu amb un amplíssim coneixement de les plantes i altres fruits naturals que servien per a elaborar pomades, medicines o infusions que s’utilitzaven per guarir els mals que les persones dels pobles que recorrien podien patir.

Així, amb Les dones sàvies de la muntanya coneixem el viatge que la Dolors i la Sofia planifiquen, des del poble de Tuixent, a la serra del Cadí, fins al Delta de l’Ebre, un viatge que ha de servir per poder vendre els seus elaborats i dur els seus coneixements guaridors al llarg del territori català. Un viatge que, per ventura o per desgràcia, estarà ple de perills, de persecucions i de mals, però també vindrà acompanyat de bones coneixences que les ajudaran a encarrilar unes vides colpides per la rancúnia, l’avarícia i un destí del qual no podran escapar.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Les dones sàvies de la muntanya
Autor: David Martí
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 264
ISBN: 978-84-297-7147-3
Preu: 19,50€

2 pensaments a “Les dones sàvies de la muntanya, de David Martí

  1. tresa

    he llegit “les bruixes d’Arnes” i “la metgessa de Barcelona” puc dir que les dues novel.les m’han agradat molt, les he trobat molt ben ambientades, i m’agrada com descriu els llocs, els protagonistes.

  2. Jordi

    Llibre realment dolent, sembla escrit per un amateur. Els personatges (persones en teoria molt humils de mitjans del segle xix) parlen amb un vocabulari a vegades poètic o molt culte, que no encaixa ni de broma.La història podia ser bona, (les trementinaires i els carlins) però sembla escrit a correcuita. Amateur 100%, una llàstima.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *