No s’hi enterra cap traïdor, de Víctor Jurado Riba

noshienterracaptraidorHe de reconèixer que quan em vaig posar amb No s’hi enterra cap traïdor vaig caure en la temptació fàcil de pensar “Ufff, un altre llibre sobre el 1714”. I sí, es tracta d’una novel·la més sobre els fets d’aquell any, però també he d’admetre que tot i l’oportunitat d’escriure i publicar aprofitant més o menys el moment, en Víctor Jurado ha sabut escriure una història que entra bastant bé.

La novel·la ens presenta en Pere, sabater de professió, i la seva família que es veu absorbida pels últims mesos de la guerra de successió a Barcelona. Ens situem poc abans de la batalla de l’11 de setembre, quan els barcelonins, primer els homes de més edat i més tard els fills varons adolescents van ser cridats a defensar la ciutat, en un dels setges més cruels que Barcelona havia patit mai.

Però en aquesta guerra, com en qualsevol altra, els que patien no eren només els soldats. Qualsevol persona es veia afectada i això és un dels temes que més clarament es veu en la història, on els joves fills de les famílies passaven en segons de ser estudiants adolescents, amb un futur i amb un ofici, a ser “homes” granats després de veure com els seus companys de classe, germans, amics i familiars queien morts pel foc de les granades o per la salvatge batalla al peu de les muralles.

No trobava en ell por ni ràbia, cap temor pel que pogués passar ni nerviosisme per si veuria, o no, la nit del dia següent; a la seva mirada no hi havia res. Ja no quedava res del seu aprenent (…) eren dos soldats de la Coronela de Barcelona que esperaven un destí que s’havia començat a escriure més d’un any enrere.

M’agradaria remarcar la última part de la novel·la perquè té una força descomunal. En aquesta última part es narren els fets dels dies previs a l’assalt de les tropes borbòniques als Baluards de Santa Clara i del Portal Nou, amb en Rafael de Casanova o Antoni de Villarroel planejant estratègies i dirigint els pocs efectius que quedaven a Barcelona aquells dies. La narració que fa en Víctor Jurado és àgil, viva, brutal… la podem viure gairebé com si estiguessim allí i podem patir com ho van fer els seus protagonistes, uns protagonistes que no són els que després queden per la posteritat (Villarroel i Casanova apareixen gairebé de passada), si no els mil·lers de ciutadans de Barcelona que van donar la seva vida per defensar una ciutat i unes creences que a dia d’avui encara són vigents.

Pensava en el que havien perdut, però sobretot en el que havien deixat de guanyar per haver defensat una causa que arribava al seu final (…) No podia evitar pensar en com acabaria tot, si moriria o sortiria viu de l’assalt final, si cremarien la ciutat o hi hauria una rendició de darrera hora que faria que tot tornés a la normalitat. La foscor engolia Barcelona i la duia a un somni del qual estava a punt de despertar. Arribava l’11 de setembre.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: No s’hi enterra cap traïdor
Autor: Víctor Jurado Riba
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-664-1889-8
Preu: 19€

Share

3 pensaments a “No s’hi enterra cap traïdor, de Víctor Jurado Riba

  1. Jordi Príncep

    Has explicat amb tanta passió i entusiasme el teu punt de vista sobre el llibre, que és molt difícil que a hom no li entrin ganes de llegir-lo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.