Teatre, de Salvador Espriu

teatresalvadorespriu

@labutxaca @Grup62

Tres obres teatrals, tres proses introductòries i un pròleg que és un estudi.

Amb ocasió del centenari del naixement de  la gent de labutxaca ha tingut l’encert de reunir en un sol llibre, Teatre els tres textos que Espriu va escriure per a ser representats en un escenari: Antígona, precedit per un Prefaci de 1947; Primera història d’Esther, precedit per un Prefaci de 1948 i un text que porta el divertit títol de Qui sap si uns didascàlics antisil·logismes escrit el maig de 1982; i Una altra Fedra, si us plau, escrita el 1977 per encàrrec de Núria Espert, un text que no té cap prefaci.

He qualificat de divertit el títol de 1982 perquè és una mostra del que jo crec que ha de ser l’ànim amb el qual cal aproximar-se als textos d’Espriu: no són de difícil comprensió per ganes de distanciament elitista sinó que en el fons plantegen un joc, un repte, que si el lector hi entra s’ho passa d’allò més bé. Com a mínim aquesta és la meva experiència personal.

Els textos teatrals van precedits per un pròleg obra d’Enric Gallén. La paraula “pròleg” peca de modèstia ja que es tracta d’un documentat estudi de 40 pàgines: una quarta part del total del llibre. Inèdit, que jo sàpiga, i molt aclaridor.

Per qui no conegui absolutament res de les tres peces teatrals diré només que, prenent com a base dos conegudíssims mites clàssics grecs i un d’igual de conegut d’origen bíblic, Espriu desenvolupa unes històries en què el món antic es barreja amb el contemporani, no solament per la perennitat dels temes i les passions sinó també per la intervenció de personatges que pertanyen a l’època i el lloc presents en el moment de ser escrites.

Llegiu-les! No tingueu por! Però tenint present allò que deia Espriu en una entrevista, en espanyol per cert, amb Miquel Armengol el 1983 i que transcriu el Pròleg de Gallén (p.26)

Ahora bien, yo creo que esa dificultad en la lectura consiste en dos cosas. Creo que mi sintaxis es muy clara; mi idioma puede ser un poco más difícil, no mucho más, pero la base de la dificultad, yo creo, es que he pretendido no dar, lo que vulgarmente se dice, paja, sino que todo tuviera un sentido muy preciso y muy concreto, y como la gente, en general, lee casi pasándose párrafos enteros, no lee palabra por palabra, sino busca el sentido general de lo que se dice, y en cambio, si se quiere entender lo que yo digo se ha de leer palabra por palabra; quizás en esto radique la dificultad.

Doncs això, llegir paraula per paraula, gaudir de la  varietat de registres i us ho garanteixo: molt sovint divertir-se.

Títol: Teatre
Autor: Salvador Espriu
Editorial: labutxcaca
Col·lecció: LB
Pàgines: 162
ISBN: 978-84-9930-762-6
Preu: 12,95€

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *