Underground, de Haruki Murakami

undergroundUn relat, evidentment, és una història. I una història no té per què ser lògica, ni ètica, ni filosòfica. És un somni que anem tenint potser sense ni tan sols ser-ne conscients. Però el cert és que mentre respirem no deixem de tenir aquest somni.

El 20 de març del 1995, membres de la secta Aum van perpetrar un atemptat amb gas sarín a 5 trens del metro de Tòquio. Un any més tard, , encuriosit per la manera com els mitjans de comunicació havien enfocat la notícia, però sobretot, pel com havien tractat a les víctimes. Es decideix a fer-ne una investigació, es podria dir que antropològica, dels fets.

Empúries ens presenta ara aquest treball amb el títol Underground, rere el qual hi trobem una primera part amb 34 de les 62 converses que va mantenir l’autor, tant amb persones que van resultar afectades, com amb familiars d’algunes de les 11 víctimes mortals; totes aquestes entrevistes, realitzades un any després de l’atemptat. La segona part són entrevistes a 8 seguidors i exseguidors de la secta Aum, que van ser publicades el 1998, compilades sota el títol “El lloc que em van prometre” i que acaben d’arrodonir el relat iniciat per aquelles veus afectades.

L’estructura del llibre és senzilla. Totes dues parts segueixen la mateixa lògica. Un pròleg a mode de presentació, d’argumentari i de situació dels fets. Un cos teixit a partir de veus i de personatges presentats “a la manera Murakami” que ja coneixeu -aquella presentació suau, càlida i detallista, i que l’ajuda a donar pas al relat explicat des del jo del personatge-, i finalment, un epíleg que funciona perfectament com a conclusió. Només hi ha una petita variació entre totes dues parts: en la segona fase d’entrevistes ja no ens trobem amb un relat en format monòleg, sinó que anem sentint al propi autor interpel·lant l’entrevistat.

Murakami és una aposta segura. Per això no vaig dubtar gens quan des del Nosaltres me’n van proposar la lectura. Malgrat que no tenia coneixements de l’atemptat, ni del tipus de llibre al que m’enfrontava. Tampoc tinc especials coneixements sobre la manera de ser de la societat japonesa. Però va passar que una vegada que vaig acabar Undeground, vaig voler més Murakami. Així que vaig començar la seva última novel·la, El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge i interiorment em vaig aferrar a ella com si en fos una continuació. Sense que tinguin res a veure. Malgrat que he arribat a la conclusió que en realitat sí que tenen molt a veure. I és que havent llegit l’assaig sobre el metro de Tòquio, els personatges de la novel·la se’m van confonen amb aquelles veus que sentia. La sensació de formar part de la societat japonesa, com si ja la conegués una mica més (tot i quedar tan allunyada del mi) és aclaparadora. Llegir Murakami amb aquesta nova perspectiva és molt més plaent.

Si teniu l’ocasió, llegiu Underground. Malgrat que de tant en tant la història us pot resultar repetitiva, ja que el relat és el mateix però explicat des de diferents veus. Al final, la sensació és que no sobra cap de les entrevistes perquè totes van aportant matisos que acaben conformant un tot compacte molt i molt interessant.

Títol: Underground
Autor: Haruki Murakami
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traductor: Albert Nolla Cabellos | Jordi Mas López
Pàgines: 560
ISBN: 978-84-9787-965-1
Preu: 22€

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *