Gran Cabaret, de David Grossman

grancabaretEls llibres de David Grossman -els que jo he llegit si més no: Tota una vida i Caigut fora del temps– es mouen en un univers propi: l’Israel actual poblat per personatges absolutament versemblants que tenen el denominador comú de tenir l’ànima plena de cicatrius.

Si fa no fa com a tot arreu però amb les particularitats d’aquest poble: un passat llunyà però omnipresent marcat per l’Holocaust, un de més recent ja viscut pels protagonistes com a infants o adolescents: l’arribada com a colons amb el que va suposar l’experiència de l’arrelament a una nova realitat, la presència constant de l’amenaça de guerra amb els veïns i, encara més recent, la traumàtica vivència d’estar infligint als àrabs un tracte que recorda el que ells han rebut fa ben poc com a col·lectiu.

La novel·la no va d’això però és un feixuc teló de fons que tots, poc o molt, traginen com poden i que s’afegeix a biografies que podrien estar situades en qualsevol altre escenari del món que en diem occidental.

De què va, doncs, aquest Gran Cabaret?

En un cabaret més aviat tronat, situat a Natanya, a la Cesarea, zona no gaire privilegiada d’Israel, hi actua Dóvale, un còmic de cinquanta-set anys, un one-man show, capaç de combinar la gestualitat d’un pallasso, la pirueta d’un saltimbanqui, el dramatisme d’un actor fent un monòleg i el torrent d’acudits enginyosos d’humor gruixut, lligat tot sense pausa.

Un home de la mateixa edat, Avishai Lézer, jutge en excedència des de fa poc, assisteix a l’espectacle atenent a la demanda explícita que el còmic li ha fet amb una estranya telefonada.

I el llibre, narració curta -190 pàgines-, ens va submergint en el que ha estat la vida del còmic amb un crescendo a la segona meitat que ens atrapa en un suspens molt ben treballat. També ens dóna pistes suficients de la vida del jutge i del que relaciona dos personatges tan diferents.

Quan he acabat la lectura, m’ha passat com amb els altres llibres d’aquest autor. Els personatges s’han fet de carn i ossos davant meu; he rigut una mica, he compadit molt i voldria haver pogut desitjar-los més sort a la vida.

I com n’és d’entranyable Euriclea, la dona petitona. Jo li donaria l’Oscar al paper secundari.

Es nota, oi, que m’ha agradat i que el recomano?

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Gran Cabaret
Autor: David Grossman
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traducció: Roser Lluch Oms
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-297-7430-6
PVP: 17,90€

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *